Estàs en risc de tenir un fill “zombie”?

Desafortunadament, al llarg de la vida m’he trobat amb uns quants adolescents que personalment solc agrupar en una trista tipologia comportamental: els adolescents zombie.

I aquestes són les carcterístiques comunes que hi he trobat:

  1. No tenen cap discapacitat intel·lectual
  2. Es mostren constantment absents, com si no hi fossin (d’aquí el nom de zombies)
  3. Parlen poc
  4. Tenen una alta manca de confiança en ells mateixos
  5. La seva xarxa d’amistats vertaderes és reduïda o fins i tot inexistent
  6. Els costa o no saben fer activitats simples de la vida: per exemple fer-se un ou ferrat
  7. La mare actua de manera sobreprotectora
  8. El pare es mostra distant

Encara no he llegit mai enlloc d’aquestes característiques posades totes en comú per tal descriure una tipologia de comportament adolescent. Però ja n’he conegut uns quants.

Com pots veure parlo de comportament i no d’identit
at.  És a dir, NO són zombies de caràcter o per escència, simplement es s’estan relacionant ai
amb el món. Per això estic convençut que aquesta mena d’adolescentstenen un 100% de capacitats de sortir d’aquesta mena de desorientació constant.

Vuu un canvi logo
Article publicat originalment a www.vulluncanvi.com

Alguns dels canvis que recomanaria:

  1. Canviar d’entorn o introduir entorns que els siguin més agradables o motivadors (els pares que descobreixin què els agrada realment)
  2. Que practiquin alguna mena d’activitat física
  3. Que la mare substitueixi la sobreprotecció per la confiança en les capacitats de l’infant
  4. Que el pare es mostri proper i afectuós
  5. Que se li otorguin responsabilitats (tal com sempre argumenten autors com Jesper Juul o Leja Mahnič)
  6. Que se’l tracti com a un futur adult
  7. Que tingui a prop un adult, model de referència

Tots aquests set punts, es poden fer tant quan l’adolescent ja es troba en una condició zombie. Òbviament, encara serà millor si es fa al llarg de la infantesa per evitar que un nen acabi com un adolescent que sembla un zombie.

Si creus que aquest text pot ser d’ajuda a algú, comparteix-lo.

———————————————————————

Llegeix també “La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui.”

Necessiteu un canvi a la vostra vida familiar? Comenceu-lo ara mateix clicant aquí.

No et perdis mai cap article! Envia’m ara un missatge aquí, demanant que et posi al newsletter.

Hola, l’autor sóc jo!

Participació a l’Afers Exteriors de TV3 (Programa Sencer)

No fa gaire en una publicació anterior anunciava el dia d’emissió del programa Afers Exteriors sobre Eslovènia en què havia participat.

Si te’l vas perdre o el vols recuperar, el trobaràs en aquesta publicació de la meva pàgina web. Clica la foto! Així em podràs conèixer una mica més.

Afers Exteriors Programa Coach Barcelona Jordi

Gràcies!

 

Si tothom sabés aquest truc el món seria millor.

Hi ha coses que seria genial si les aprenguéssim a l’escola. I tanmateix, sempre, sempre, sempre estem a temps d’aprendre el truc del qual parlo avui.

Dels anclatges en podria parlar des de moltes perspectives i donar-ne centenars d’exemples. Però potser l’exemple d’anclatge s’entén més ràpidament segueix sent l’exemple clàssic de Pàvlov i els seus gossos.

Perquè quan un coach amb PNL parla d’anclatges està parlant del fet que un estímul qualsevol generi en una persona una sensació i per tant emoció i conseqüentment fins i tot una reacció física.

En el cas de Pàvlov el simple so d’una campaneta era capaç de generar la sensació del plaer d’abans de menjar i fins i tot la reacció física de la salivació dels gossos.

Els humans experimentem els anclatges a la nostra vida diaria de manera constant. El cas, però, és que cadascú té els seus, ja que en general s’han ceat de manera natural o inconscient. Per exemple, hi ha a qui el despertador del matí només el desperta i hi ha a qui a més a més també li crea una sensació de malestar perquè l’associa amb una feina horrible.

Recordo que a mi a Eslovènia només de sentir la melodia d’un programa que feien els diumenges a l’hivern (allà les tardes d’hiverns són fosques, llarguess i nevades) , ja em produïa una sensació de melangia. La melodia d’aquell programa, doncs, encara ara és la meva ancla per la melangia.

Però quina és la gràcia dels anclatges?

Vuu un canvi logo

Article publicat originalment a vulluncanvi.com

Doncs la gràcia dels anclatges és que ens els podem crear. I això vol dir que un pot tenir a la seva disposició qualsevol sensació que vulgui en qualsevol moment. És a dir, si un vol poder disposar, per exemple, de la sensació de seguretat, pot crear-se un anclatge amb un estímul que ell triï per poder-se fer venir aquesta sensació sempre que ho desitgi.

La manera de fer-ho és relativament fàcil, només cal recordar vivament una experiència en què vas experimentar la sensació en concret i associar-li l’estímul que vulguem (per exemple el de tocar-se les puntes del dit gros i l’índex).

Sens dubte, l’idoni per fer-se un anclatge per primer cop és que t’ajudi a fer-ho algú que sap exactament com fer-ho, perquè et serà més fàcil i serà la manera que aprenguis a fer-ho bé tot sol. De fet, no cal dir que en principi qualsevol coach a Barcelona (o com a mínim qualsevol coach amb programació neurolingüística) hauria de saber-te crear l’anclatge que tu vulguis o necessitis.

I per a quines ocasions serveixen els anclatges?

Doncs per tota mena d’ocasions. Per exemple:

–    per sentir-te tranquil en una entrevista de feina o un examen,
–    per sentir-te segur en una presentació,
–    per poder-te relaxar en una situació d’estrés,
–    per sentir-te capaç davant d’un repte
–    per sentir-te feliç sempre que vulguis

És per això, quan m’imagino un món en què tothom sabés portar-se la felicitat sempre que ho volgués, veig un món millor.

——————————

No et perdis mai cap article! Envia’m ara un missatge aquí, demanant que et posi al newsletter.

I si t’ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook.

Necessites un canvi a la teva vida? No cal que esperis, comença el teu canvi ara mateix clicant aquí.

Aparició a Afers Exteriors de TV3 i nova web

Hola, a tothom!

Feia dies que no publicava, però això no vol dir que no treballés. Per això, porto dues notícies importants per mi, que m’encanta poder compartir amb vosaltres.

La primera: Tinc pàgina web!!!

Hi trobareu des d’una mini biografia, l’oferta de formació i la nova adreça electrònica (jordi@vulluncanvi.com), fins al blog de la web i més.

Em farà il·lusió si la visiteu un, dos, o mil cops. Aquesta n’és l’adreça:

vulluncanvi.com

La segona notícia és que el dia 24 de gener (aquest diumenge que ve no, l’altre) a les 22:25 sortiré al programa d’Afers Exteriors de TV3. Hi vaig participar l’any passat, un parell de mesos abans que ens traslladéssim a Barcelona.

Si us fa gràcia saber-ne més, l’altre dia vaig escriure aquesta entrada sobre el tema al blog de la nova web. Aquí hi trobareu una mica més d’informació i dues fotos que m’encanten.

Gràcies!

NOVETAT! Mira ara el tràiler d’avançament que han fet posteriorment sobre el programa amb la meva participació.

Què passa quan un nen plora i què els passa als nens que no poden

Què passa si els nens no poden plorarQuè passa si els nens no poden plorar

Sentir plorar un nadó o un nen petit sol ser difícil pels seus pares. I pot ser-ho especialment si el plor és molt freqüent, molt llarg, o en segons quines hores o circumstàncies.

I és que el plor d’un fill pot desvetllar tota mena de sensacions desagradables, com per exemple:

  • Por Vuu un canvi logo
  • Cansament
  • Impotència
  • Desesperació
  • Irritació
  • Desengany
  • Rebuig

Com que en aquest article ja vaig explicar la funció bona de la por, a continuació només exposaré una estratègia de pensament per contrarestar l’aparició de sensacions desagradables provocades pel plor del teu fill.

“Pensa què té de bo que pugui plorar i què passaria si no pogués:

  1. Com podria expressar allò que sent?
  2. Com sabries quan li fa mal alguna cosa?
  3. Com sabries quan té por?
  4. Com sabries que et vol comunicar res?
  5. Com sabries que t’està demanant que l’ajudis?
  6. I com sabries res d’això, si el nen fos a l’habitació del costat?”

Perquè el plor d’un nen petit serveix justament per això: per comunicar-se i advertir els adults de situacions de diversa mena i importància. I obtenir aquesta informació és literalment vital.

És més, sabies que dissortadament hi ha casos de nens que no poden plorar?

Tal com s’explica en aquest article i com pots veure en el vídeo de sota, un d’entre cada milió de nens neix amb paràlisi de cordes vocals, impedint-li que plori i provocant-li d’altres problemes complexos i seriosos per a la seva salut (per exemple d’ofec).

Nado amb paralisi de cordes vocals

Per això, si mai el plor del teu fill et porta a alguna sensació desagradable, recorda que encara que et pugui estar sent dur, sens dubte és bo que el teu fill pugui plorar. Pensa que fins i tot, en un moment donat, li podria salvar la vida.

I al cap i a la fi, recorda que amb el temps els nens van desenvolupant recursos de comunicació més sofisticats i no els cal recórrer al plor tan sovint. Així que aquesta etapa també passarà.

—————————————————————-

Llegeix també “La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui.”

Dues tècniques per vèncer aquelles mandres

Dues Tècniques per Vèncer la Mandra i Tu

De vegades he de fer coses que no em vénen gens de gust. Per exemple, no m’ha agradat mai fer aquelles petites reparacions que de tant en tant cal fer a les cases: canviar bombetes, canviar cargols, etc.

I per bé que en ocasions alguns d’aquests arranjaments són altament postposables (potser et sona allò de Ja el penjaré demà aquest quadre), n’hi ha d’altres que ho són menys (per exemple si et quedes sense llum al menjador).

Per això, quan em toca fer una activitat que ni m’agrada ni mai no em ve de gust, el que faig de ja fa temps per defugir el mal mal humor i dur a terme la tasca són aquests dos exercicis l’un darrera l’altre:

A. Les Conseqüències Positives

  1. M’imagino que bé que em sentiré un cop ho hagi fet;
  2. M’imagino quines bones conseqüències tindrà per mi i pels del meu entorn el fet que ho faci.

B. El Model a Seguir

  1. Recordo algun amic o conegut que sigui bo fent aquesta activitat;
  2. M’imagino amb tot detall una escena en què aquest amic realitza aquesta activitat; N’observo la gesticulació, la respiració, la posició corporal, la manera de parlar, com es relaciona amb l’entorn, com se sent, etc.;
  3. Aturo la imaginació per uns instants i respiro fondo;
  4. Tot seguit m’imagino l’escena en què adopto la capacitat del meu amic i em veig a mi mateix ocupant el seu lloc i fent l’activitat;
  5. Aturo la imaginació i em prenc un got d’aigua;
  6. I tot seguit, em poso a fer l’activitat tal i com la faria el meu amic.

Avui dia aquests exercicis els faig amb rapidesa, en menys d’un minut ja ho he sentit i visualitzat tot. I em funciona com a mètode per dur a terme, motivat i de bon rotllo, activitats o accions que em feien mandra o m’estaven de més.

La gràcia d’aquesta pràctica és que també és efectiva com a estratègia per dur a terme accions que ens puguin generar inseguretats en nosaltres mateixos, per exemple: fer una presentació, dur a terme negociacions, parlar amb aquella persona que…, anar a una entrevista de feina, etc.

Val a dir també que l’exercici del Model a Seguir també funciona igual de bé encara que es faci amb algun personatge de ficció o amb animals. Un amic meu es posa en la pell de víkings per tenir més èxit a la feina i un altre es posa en la d’un un ós.

En resum, Les Conseqüències Positives i El Model a Seguir són dos fàcils trucs mentals que combinats tenen força transformadora. Prova-ho, t’ho recomano!

Imatge d’inici: Jove Decadent, Ramon Casas, 1899, París

Llegeix també: “Deu trucs senzills per inventar-te el temps que no existia” i “Aquest hàbit no em convé…”

Troba’m al Facebook!

———————————————————————————

Si t’ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis i que et subscriguis al bloc. I si vols fer-me cap consulta sobre canvis i millores de vida contacta’m a vull.un.canvi@gmail.com.

Com reconèixer el teu pitjor enemic i transformar-lo en el teu millor aliat

Qui és el teu pitjor enemic?

De vegades en som conscients i de vegades no, però sempre, sempre, tots tenim un pitjor enemic. Tu també. Com jo. Com tothom.

I de vegades també passa que no acabem de saber ben bé qui és. Uns dies pensem en un, uns dies en un altre… dubtem, no ens ho acabem de creure… per això és recomanable descobrir qui és i llavors, un cop l’hagis descobert, podràs fer que enlloc de jugar en contra teu, ho faci a favor.

Però, com desemmascarar-lo? Què és allò que fa, el teu pitjor enemic? Doncs aquí en tens alguns exemples. A veure si quan els hagis llegit ja ets capaç de posar-li cara:

  1. Et fa tenir por al futur dibuixant escenaris negres.
  2. Busca els teus punts febles.
  3. Et fa dubtar de les teves capacitats.
  4. Et crea inseguretat quan surts amb algun projecte nou.
  5. Et frena i et desanima.
  6. Sempre està treballant a l’ombra, encara que no ho sembli, i actua quan menys et convé.
  7. I quan creus que has fet bé les coses et qüestiona i et vol fer dubtar.

Ja has detectat de qui es tracta o encara no ho saps del cert? Perquè a més a més, el pitjor de tot és que, tot i que sempre el tens a tocar, generalment no el sabem veure, aquest enemic.

Però de fet, per veure’l només et caldria posar-te davant del mirall.

Sí, perquè el teu pitjor enemic només pots ser tu mateix. Segur que en infinitat de vegades t’has fet i et fas allò que dèiem dels set punts. M’equivoco? Clar, s’ho fa tothom.

De fet, això fins i tot passa entre els mànagers d’empresa. Tan és així que ja l’any 1978 la professora de psicologia de la Universitat Estatal de Georgia (EUA) Pauline Clance i la psicòloga Suzanne Imes, en un estudi sobre mànagers establien el terme “fenomen de l’impostor” per descriure la por a ser descobert com a farsant (independentment de les altes capacitats i tots els èxits assolits).

Així doncs, acceptant que en un moment o altre tots tenim punts febles i dubtes sobre les nostres capacitats, la qüestió és saber evitar que aquests dubtes et creïn escenaris negres que et puguin acabar fent patir o paralitzant.

Però la pregunta és: com fer-ho?

Doncs una bona manera es tracta d’entendre aquestes pors i dubtes com una oportunitat, com un missatge, com una font molt valuosa d’informació sobre tu mateix, perquè et diuen:

  1. en quins àmbits pots millorar,
  2. quins coneixements seria bo que adquirissis.
  3. què és important per tu.

No sé en qui pensava Camilo José Cela quan va dedicar la seva famosa novel·la, La família de pascual Duarte, “a mis enemigos, que tanto me han ayudado en mi carrera profesional”, però de ben segur que d’ells en va treure profit en tots tres punts.

Per això, el proper cop que el teu enemic intern vulgui aparèixer, rep-lo com el teu millor amic o fins i tot un aliat! I és que en realitat, l’únic que està fent el teu subconscient és mostrar-te quin camí et resulta important i què pots fer per avançar-hi més i més.

I aleshores, sigues tu també (vull dir el tu conscient) el teu millor aliat i escolta’t la veu del teu subconscient: adquireix els coneixements i capacitats que t’està assenyalant!

——————————————————

Si t’ha agradat l’article m’encantarà que el comparteixis i que et subscriguis al bloc. I si vols fer-me cap consulta sobre canvis de vida contacta’m a vull.un.canvi@gmail.com.

Llegeix també l’article: “Alerta roja: de la por a l’acció”