Estàs a l’atur i vols trobar feina?

Aquest és un servei solidari, gratuït 100%, de suport a persones a l’atur o persones que busquen la seva primera feina, perquè de vegades aquesta tasca no és fàcil i tota ajuda pot ser bona.

Treballem aquells aspectes que més et puguin servir per trobar feina, per exemple:

  1. Com reforçar l’autoconfiança i la seguretat
  2. Com preparar-se una entrevista
  3. Com presentar el currículum de manera atractiva
  4. Com cercar contactes de manera eficient
  5. Com optimitzar el temps per trobar feina abans
  6. Com trobar la feina que t’agrada

Per fer-ho, tractarem de manera individual la teva situació i ens servirem d’eines de coaching i de Programació Neurolingüística (PNL). Aprendràs tècniques i trucs comunicatius, d’organització i de gestió d’emocions. Totes elles et serviran, no només per trobar feina ara, sinó que et seran útils al llarg de tota la teva vida professional.

Soc Jordi Magrinyà, coach amb PNL. El valor d’aquest servei és elevat. L’ofereixo gratuïtament a persones a l’atur o que cerquen la seva primera feina i que encara no disposen de recursos per poder-hi invertir. Aquest servei forma part del meu programa de solidaritat social.

Si busques feina, contacta’m quan vulguis al 617 350 603 o al mail de més avall.

Comparteix-ho a les xarxes socials amb els botons de més avall! Pots estar ajudant molt a algú.


Foto de Thought Catalog trobada a Unsplash. Troba’m a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com pel whatsapp al número: 617 350 603


 

Anuncis

Ets una persona prou pacient?

En català i castellà diem que la paciència és la mare de la ciència. En eslovè, per exemple, diuen que qui comença l’espera, l’acaba. Però no és només la saviesa popular que ha atorgat a la capacitat d’espera de les persones un paper fonamental en l’avenç envers els seus objectius.

Tolstoi diu al tom 3 de Guerra i pau: “no hi ha guerrers més forts que la paciència i el temps” (нет сильнее тех двух воинов, терпение и время).

I és que sens dubte saber-te aliar amb el temps pot ser una de les decisions més intel·ligents que pots prendre per tal d’aconseguir els teus objectius. Perquè:

  1. Pots evitar fer moviments que t’allunyin del que vols, i és que “la pressa és mala consellera”
  2. De vegades, en el moment present no es donen les circumstàncies òptimes per gaudir de l’objectiu que tens
  3. Mentre esperes pots anar obtenint més informació que et permeti perfilar millor allò que tens com a objectiu
  4. Tens temps per predisposar positivament les persones del teu entorn cap aquest objectiu

Ara bé, saber esperar no vol dir restar inactiu.

Justament al contrari. Els objectius rarament s’assoleixen sense fer res. El temps de paciència és el temps de la sembra. Per això, fes-te un bon pla, és a dir:

  1. Definit específicament (amb una frase curta i en present)
  2. Que sigui realista (dins de les possibilitats factibles)
  3. Amb la data final concretada
  4. Amb miniobjectius que et duran a assolir l’objectiu final

[En un proper article parlaré amb més concreció de com fer-se’n un i de tècniques de PNL que t’omplen d’energia per fer-lo realitat].

Ves duent a terme cadascun d’aquests miniobjectius i adaptant el pla segons calgui en funció de nova informació i circumstàncies.

Hi ha diverses tècniques per aconseguir perseverar i evitar la impaciència o desistir, però el que et pot ajudar més de tot és justament anar assolint cadascun d’aquests passos. Perquè cada victòria assolida és benzina en el motor que et propulsa.

T’has plantejat tot el que pots arribar a aconseguir si fas del temps i la paciència el teu gran aliat? Deixa de somiar i comença a fer plans!

——————–

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Si creus que et puc ajudar amb els teus objectius, escriu-me: 617350603 – jordi.magrinya@gmail.com

Si tothom sabés aquest truc el món seria millor.

8 activitats per ser més feliç el 2019

Les persones som polièdriques. Prova d’això ho és, per exemple, que tenim la capacitat d’adoptar identitats diverses en situacions diverses. El Jordi a la feina és diferent del Jordi a casa. I tot i ser polièdrics, tenim tendència a fer activitats poc diverses. D’això en són exemple les rutines. Els 8 punts de sota estan pensats com a eina que pot ser útil per tothom, especialment per aquells als qui les activitats habituals no els acaben d’omplir.

Hi ha 8 menes bàsiques d’activitats que conformen el cercle de les necessitats vitals. Fer regularment activitats de totes i cadascuna d’elles ajuda a assolir una vida més feliç. Comprovat, com a coach! Explicades breument:

2-Photo-by-Scott-Webb-on-Unsplash

  1. Activitat física

Mantenir el cos tonificat, en un estat sa és fonamental. Com deien els romans “mens sana in corpore sano”.  En programació neurolingüística diem que la ment i el cos són un mateix sistema.

******************************

 

2-Photo-by-Alexander-Solodukhin-on-Unsplash

  1. Activitat intel·lectual

No fer ús de les capacitats intel·lectuals seria dur una vida plana. Ja es tracti de fer comptes, de llegir els diaris o d’aprendre una llengua nova. Quantes hores d’activitat intel·lectual a la setmana tens?

******************************

 

2-Photo-by-bruce-mars-on-Unsplash

  1. Activitat creativa

Totes les persones som capaces de crear i exercir les nostres habilitats creatives. I fer-ho és d’allò més satisfactori. Tant si escrius, com si pintes, com si domines l’art de combinar peces de roba, crea!

******************************

 

2-Photo-by-Yoann-Boyer-on-Unsplash

  1. Activitat sexual

He sentit a dir més d’un cop que el sexe no és important si en tens, però que si no en tens, és fonamental. Aquesta és una de les necessitats més primàries de les persones, satisfés-la i seràs més feliç.

******************************

 

2-Photo-by-Nadim-Merrikh-on-Unsplash

  1. Activitat lúdica

Distreure’s i posar el cervell en estat de joc és realment regenerador. Et distreus prou al cap d’una setmana?

******************************

 

2-Photo-by-Priscilla-Du-Preez-on-Unsplash

  1. Activitat social

“L’humà és un animal gregari” és una frase que he sentit molts cops des de petit. Relacionar-nos amb d’altres persones afins és bo i agradable.

******************************

 

2-Photo-by-Caleb-Frith-on-Unsplash

  1. Activitat espiritual

Potser la més oblidada en els nostres temps. No em refereixo exclusivament a la pràctica religiosa, sinó a activitats que ens apropin a l’emoció de transcendència, la vinculació amb el tot, els altres, amb alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Meditació? Contemplació de la natura? Banys de bosc?

******************************

 

2-Photo-by-Guilherme-Stecanella-on-Unsplash

  1. Activitat experimental

Com a estratègia transversal, aplicable a totes les anteriors activitats hi ha l’experimentació, la recerca, el descobriment, el fet de travessar límits i fronteres. Si l’experimentació ens ha acompanyat tota la infantesa i ens ha fet créixer i ser on som, perquè hem decidit d’abandonar-la? Sigues curiós, recupera-la i observa què passa.

******************************

No cal dir que

  1. hi ha activitats humanes que responen a dues o més d’aquestes 8 categories. Això és bo, perquè s’estan satisfent alhora diverses necessitats. Per exemple, jugar a futbol amb amics pot satisfer l’activitat social, física, lúdica i fins i tot creativa.
  2. No tothom té les mateixes necessitats quantitativament de cadascuna d’aquestes categories. Algú pot ser que d’alguna no en senti necessitat (avui dia això és freqüent amb l’espiritual).
  3. La força d’aquesta eina és: fer una reflexió sobre les menes d’activitats que fas i veure si afegint-ne més d’una o traient-ne més d’una altra et pot ajudar a ser més feliç. Sovint cercar l’equilibri és útil.

Com fer ús d’aquesta eina?

Enumera les activitats que fas durant una setmana o un mes. Classifica-les en funció d’aquestes categories. Adona’t de quines en fas més, de quines menys i de quines potser cap. Reflexiona si potser podries introduir alguna activitat d’alguna mena de la qual n’estiguis fent poca. Aleshores:

  1. Tria quina activitat concretament vols afegir d’aquesta mena. Per exemple: Activitat física – Anar al gimnàs.
  2. Decideix quina activitat substituiràs per aquesta. (Tingues en compte que sigui d’alguna mena que ja satisfàs amb abundància). Per exemple: la faré 2 hores per setmana en lloc de mirar la tele (lúdica).
  3. Introdueix-la durant un període de 21 dies de prova.
  4. Observa els resultats i autoregula’t en funció de com et sentis.

———————————————–

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com o pel whatsapp al número: 617 350 603

5 fantàstics trucs per NO aconseguir els teus propòsits d’any nou i quedar-te on ets

Si, com cada any, vols NO FER REALITAT els teus propòsits d’any nou, segueix les següents pautes i segur que seguiràs igual com fins ara.

  1. No tinguis un pla: Aquelles persones que es marquen un pla de partida per aconseguir un objectiu, tenen molts números per enlairar-se cap a l’èxit.
  1. No defineixis el teu objectiu amb concreció: Verbalitzar el teu objectiu amb un màxim de 9 paraules i amb el verb en 1a persona i en present ajuda a assolir qualsevol propòsit.
  1. No pensis a l’objectiu final: Pensar-hi dona sentit als propòsits i això motiva. Si penses en com et sentiràs després d’assolir l’objectiu final és fàcil que estiguis més motivat i facis realitat allò que voldries.
  1. No et marquis miniobjectius: Les persones que es marquen petits objectius entremitjos que són fàcils d’assolir tenen altes possibilitats d’acabar aconseguint un objectiu final.
  1. No concretis criteris d’avenç: Establir criteris mesurables que permeten saber com s’avança en el camí d’aconseguir un objectiu permet saber si cal redefinir el pla d’acció i això facilitat arribar a la meta desitjada.

Per exemple, si l’any 2018 vols aconseguir un augment de sou a la feina:

  1. No et facis el pla de com t’ho has de fer per aconseguir-lo.
  2. No diguis ni escriguis: “Aquest 2018 aconsegueixo un augment de sou”
  3. No pensis en tot allò que podràs permetre’t tu i la teva família quan guanyis més (ni en la guitarra, ni en les vacances…)
  4. No et defineixis quins projectes o tasques duràs a terme per tal d’apropar-te a l’augment de sou.
  5. No estableixis dates de realització de projectes, números de vendes, ni cap altre criteri que et serveixi per saber que estàs aconseguint el teu propòsit.

En resum, segueix aquestes indicacions i segur que aquest any que comença seguiràs com fins ara (pitjor potser no, però millor, molt probablement tampoc.)

Ara bé, si mai arriba el moment en què volguessis dur a terme els teus propòsits d’any nou i d’aquesta manera arribar als teus objectius:

  1. Fes-te un pla
  2. Defineix el teu objectiu amb concreció
  3. Pensa en l’objectiu final
  4. Marca’t miniobjectius
  5. Concreta els teus propis criteris d’avenç

——————————-

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com pel whatsapp al número: 617 350 603

 

El dret a decidir (a les relacions i a la feina)

Sé del cas d’un noi que quan tenia 25 anys va decidir que es volia separar de la seva nòvia. Li va exposar els motius pels quals havia decidit que ho deixessin. Sorprenentment, la noia li va dir que ella no volia que ho deixessin perquè literalment, no veia lògic que ara es separessin”,  i que no estava d’acord amb els arguments que li estava donant”.

Encara més sorprenentment, el noi va acceptar la seva lògica de “ja veuràs com tot millorarà… si te’n vas t’anirà malament” i per això va decidir de seguir amb ella. Hi va seguir a disgust, però malgrat que pugui semblar increïble, anys més tard el noi s’hi va arribar a casar i fins i tot van tenir un fill!

Ara bé, al cap de poc sí que el noi va acabar deixant-la. El divorci va ser difícil i traumàtic. Avui, però tots dos han refet la seva vida feliçment.

Potser podeu pensar que el cas del meu amic és excepcional, però potser sense arribar a l’extrem de tenir fills, és molt més habitual que no sembla.

Una història semblant però amb decisions diferents és la que m’explicava no fa gaire una amiga. La relació amb el seu nòvio cada cop se li feia més feixuga. A poc a poc li anava semblant com una mena d’obligació. Finalment, ella li va dir que volia que es deixessin de veure però ell s’hi va oposar dient que “no li semblava una decisió lògica; que, de fet, ell s’adonava que una part d’ella volia que seguissin junts, etc. etc.”. Aquest cop, però, la meva amiga sí que li va fer entendre que aquesta era una decisió que li pertanyia només a ella. Pocs dies després semblava una altra persona, tenia una energia i alegria molt més lluminoses. I el noi, tot i que s’hi resistia, ho va acabar acceptant.

Sempre és útil traslladar aquesta mena de situacions a altres àmbits de la vida perquè això ens ajuda a arribar a conclusions més clares sobre com prenem les decisions.

Imagina’t que un dia decideixes deixar la feina, ja sigui perquè n’has trobat una de nova o simplement perquè ja no aguantes com et tracten i quan li comentes al teu cap et diu: “No et permeto que marxis. No ho veig lògic i és una cosa que hem de decidir entre tots els treballadors perquè així ho diuen les normes de l’empresa i el contracte que vas signar quan vas entrar. Jo, que sóc el president, estic en contra que te’n vagis. No podràs marxar mai.”

  • Què creus que faries?
  • Què creus que seria bo que fessis?
  • Quines creus que serien les conseqüències de resignar-te?
  • Quines creus que serien les conseqüències de fer el pas endavant?
  • I la pregunta més important: a qui creus que correspon el dret a decidir?

Sovint, tant a la feina com a la vida, qui ens posa més limitacions som nosaltres mateixos. Generalment es tracta de creences que tenim interioritzades, ja sigui sobre nosaltres mateixos, sobre els altres o sobre el nostre entorn.

Entre aquestes creences limitadores algunes de les recurrents són:

  • No sóc prou bo
  • No em mereixo una vida millor
  • No trobaré una altra feina
  • L’altre part del conflicte no em deixarà estar mai
  • No estic preparat ni mai ho estaré
  • No tinc prou força …

Ara bé un bon coach amb PNL sap que una mirada ben feta a la pròpia història personal (o fins i tot a la dels altres) et permetrà alliberar-te d’aquesta mena de creences autolimitadores. I a partir d’aquí, podràs exercir el teu propi dret a decidir i, per tant, agafaràs les regnes del teu destí, ja sigui en l’àmbit de les relacions com al de la feina.

Perquè, de fet, no cal ni compartir la vida amb algú que no vols, ni treballar per algú que no et respecti. Decideixes tu!

——————————-

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com pel whatsapp al número: 617 350 603

Foto de capçalera: Letizia Bordoni via Unsplash

Tenen una part bona les rebequeries d’un nen?

Avui no m’ha sigut fàcil.

Aquest setembre el meu fill ha començat a anar a l’escola per primer cop. I us puc dir que els matins no ens estan sent fàcils. El cas és que, tal com els passa a molts nens i com ja ens havien avisat a les reunions de pares, el meu fill ha estat vivint malament el moment d’entrar-hi al matí.

Però aquests últims dies i especialment avui crec que hi ha hagut un canvi. Com sempre l’he acompanyat de la mà fins a la porta i quan l’encarregat del matí l’ha oberta, el meu fill li ha donat la mà i se l’ha mirat d’una manera molt més tranquil·la, serena i ha anat cap a classe. Sí, avui ha sigut diferent i jo també ho he viscut diferent.

Primer de tot m’he emocionat i la meva veu interior m’ha dit: “Que bé! Ja s’està fent gran”. Ara bé, quan he arribat a la cantonada, la veu interior ha deixat anar-me una fuetada que de poc que no em llença a terra. M’ha dit: “Ja l’hem domesticat!”

T’imagines com m’he sentit quan al meu cap hi ha arribat aquesta frase???? Domesticat!!!!

I tot seguit he trobat a faltar aquells plors, aquell llençar-se a terra, aquell colpejar amb la mà a tort i a dret, que tants matins em feia emprendre el camí cap a la feina mig amoïnat. Perquè, què se n’havia fet d’aquell caràcter de resistència, d’aquella voluntat de saber què es vol i què no es vol, d’aquella mostra de força?

Sí, per uns segons avui no m’ha sigut fàcil, però tot seguit ho he vist més clar. Així:

El fet que el meu fill sap allò que vol i sap lluitar amb cos i ànima per aconseguir-ho ja l’he pogut constatar molts matins, perquè aquestes “rebequeries”, de fet, demostren justament això, que el meu fill sap allò que vol i sap lluitar amb cos i ànima per aconseguir-ho. I, qui no vol  que el seu fill sàpiga lluitar per allò que vol a la vida?

El fet que aquest matí el meu fill entrés a l’escola tranquil com no ho havia fet mai abans, no volia dir que l’havíem “domat” (perquè de “rebequeries” ja n’ha tornat a fer aquesta mateixa tarda), sinó que el seu comportament d’aquest matí demostra que el meu fill està desenvolupant la capacitat d’adaptar-se i per tant de ser flexible. I, qui no vol que el seu fill sigui flexible i sàpiga adaptar-se a les diferents situacions que l’esperen a la vida?

En resum, la part bona de les rebequeries és que demostren caràcter, i que el fet que deixi de fer-ne (sobretot quan és davant de situacions que no pot canviar de cap manera), demostra flexibilitat, i capacitat d’adaptació.

Per això, m’agrada quan veig que el meu fill s’adapta i alhora també m’agrada quan veig que fa una “rebequeria” de protesta (això sí, sobretot quan ja ha passat).

——————————-

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com pel whatsapp al número: 617 350 603

 

Foto de capçalera: Mindaugas Danys

 

Tens por de perdre la feina?

Tots hem tingut, en un moment o altre, la por de perdre la feina. Hi ha molts factors que poden generar aquesta por. Però avui us parlaré concretament de la por de ser acomiadats pel fet de no estar assolint els resultats esperats.

En una ocasió l’Arnau, de 38 anys, explicava que a la feina l’havien advertit que havia de millorar resultats. Li donaven un termini de sis mesos per demostrar la seva vàlua i durant aquest període el tindrien “en observació”. El noi estava francament preocupat, perquè li feia por no ser prou bo pel lloc. Però, després d’una breu conversa amb un coach va fer canviar el xip: va prendre la decisió que en lloc de perdre energia preocupant-se, la invertiria a millorar les seves habilitats. Sis mesos més tard el noi havia millorat tant que, no només mantenir la feina, sinó que li van pagar els bonus que havien estat congelats.

Un dels problemes més comuns entre els professionals és que es pensen que no són prou bons. I això els passa tant a principiants com a directius.

El 1978 les psicòlogues Pauline R. Clance i Suzanne A. Imes van definir la Síndrome de l’impostor, que descriu la incapacitat d’algunes persones d’interioritzar el seu èxit. I com il·lustra Manfred F.R. Kets de Vries en aquest article aquesta síndrome la sol causar el perfeccionisme. Per això qui la pateix acaba convertint-se en un addicte a la feina, perquè “mai no ho fa prou bé”.

Ara bé, generalment allò que causa la “por de no ser prou bo” no és aquest profund perfeccionisme, sinó tot al contrari, la vertadera manca d’habilitats o coneixements.

En el breu vídeo de sota, Richard Bandler, un dels pares de la Programació Neurolíngüística anota dues de maneres de guanyar autoconfiança:

  • Ser més competent en el que fas, bo i fent més allò que ja fas bé.
  • Fent la cosa correcta per la raó correcta.

D’altra banda, potser el truc més senzill per fer com l’Arnau de la història inicial i passar del “Em faran fora. No soc prou bo” al “Puc estar tranquil. Soc bo.” és fer-se les següents preguntes:

  1. Què podria aprendre per ser més competent?

Exemples de resposta: Puc adquirir nous coneixements i estratègies. Puc apuntar-me a un curs de contabilitat… a un seminari de… puc mirar tutorials 

  1. Quines estratègies m’ajudarien a implementar les meves noves competències?

Aquí ajudarà, per exemple, tot allò relacionat amb mantenir el focus. Per exemple: arribar puntual, centrar-se en la feina, deixar distraccions per en acabat…

  1. Quins comportaments m’ajudarien a fer visibles les meves noves competències?

Podràs mostrar-ho als altres, per exemple: participant més (en reunions, oferint-te com a voluntari); preguntant més; fent més allò que saps fer bé. 

I què més t’aportarà el fet d’adquirir noves habilitats?

I a més a més, el fet d’adquirir més habilitats i per tant ser més competent no només servirà per superar la por a ser acomiadat, sinó que a més també et facilitarà gaudir de:

  • Més tranquil·litat i gaudir més del temps lliure
  • Més estabilitat a casa
  • Millors resultats
  • Més motius per una millora de sou
  • Més possibilitats de progressió professional

Així que endavant! Tu també pots estar tranquil a la feina!!

——————————-

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com pel whatsapp al número: 617 350 603

Foto de capçalera: Beatriz Pérez Moya via Unsplash