Tenen una part bona les rebequeries d’un nen?

Avui no m’ha sigut fàcil.

Aquest setembre el meu fill ha començat a anar a l’escola per primer cop. I us puc dir que els matins no ens estan sent fàcils. El cas és que, tal com els passa a molts nens i com ja ens havien avisat a les reunions de pares, el meu fill ha estat vivint malament el moment d’entrar-hi al matí.

Però aquests últims dies i especialment avui crec que hi ha hagut un canvi. Com sempre l’he acompanyat de la mà fins a la porta i quan l’encarregat del matí l’ha oberta, el meu fill li ha donat la mà i se l’ha mirat d’una manera molt més tranquil·la, serena i ha anat cap a classe. Sí, avui ha sigut diferent i jo també ho he viscut diferent.

Primer de tot m’he emocionat i la meva veu interior m’ha dit: “Que bé! Ja s’està fent gran”. Ara bé, quan he arribat a la cantonada, la veu interior ha deixat anar-me una fuetada que de poc que no em llença a terra. M’ha dit: “Ja l’hem domesticat!”

T’imagines com m’he sentit quan al meu cap hi ha arribat aquesta frase???? Domesticat!!!!

I tot seguit he trobat a faltar aquells plors, aquell llençar-se a terra, aquell colpejar amb la mà a tort i a dret, que tants matins em feia emprendre el camí cap a la feina mig amoïnat. Perquè, què se n’havia fet d’aquell caràcter de resistència, d’aquella voluntat de saber què es vol i què no es vol, d’aquella mostra de força?

Sí, per uns segons avui no m’ha sigut fàcil, però tot seguit ho he vist més clar. Així:

El fet que el meu fill sap allò que vol i sap lluitar amb cos i ànima per aconseguir-ho ja l’he pogut constatar molts matins, perquè aquestes “rebequeries”, de fet, demostren justament això, que el meu fill sap allò que vol i sap lluitar amb cos i ànima per aconseguir-ho. I, qui no vol  que el seu fill sàpiga lluitar per allò que vol a la vida?

El fet que aquest matí el meu fill entrés a l’escola tranquil com no ho havia fet mai abans, no volia dir que l’havíem “domat” (perquè de “rebequeries” ja n’ha tornat a fer aquesta mateixa tarda), sinó que el seu comportament d’aquest matí demostra que el meu fill està desenvolupant la capacitat d’adaptar-se i per tant de ser flexible. I, qui no vol que el seu fill sigui flexible i sàpiga adaptar-se a les diferents situacions que l’esperen a la vida?

En resum, la part bona de les rebequeries és que demostren caràcter, i que el fet que deixi de fer-ne (sobretot quan és davant de situacions que no pot canviar de cap manera), demostra flexibilitat, i capacitat d’adaptació.

Per això, m’agrada quan veig que el meu fill s’adapta i alhora també m’agrada quan veig que fa una “rebequeria” de protesta (això sí, sobretot quan ja ha passat).

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de capçalera: Mindaugas Danys

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s