10 trucs per inventar-te el temps que no existia

“No tinc temps!”

Aquesta és la típica excusa a què tantíssima gent s’aferra per tal de no preparar-se aquell canvi de vida que sap que vol i que li cal. I ho solen dir en el sentit que no tenen temps de reflexionar, de formar-se o de fer-se un pla de vida millor que els permeti deixar enrera la insatisfacció de la vida actual.

“Doncs si no tens temps, te l’inventes!”

I aquesta és la meva resposta a aquesta excusa. Perquè tot aquell que, tot i estar insatisfet amb la seva vida actual, no es prepari per un canvi de futur és bo que es faci aquestes reflexions:

1. El canvi no es farà sol;
2. Per tant si tu no canvies res, hi ha una alta probabilitat que tot segueixi igual;
3. Si dius que ara no tens temps per fer el canvi, què et fa pensar que més endavant en tindràs?
4. Quant temps més estàs disposat a suportar aquesta vida d’insatisfacció fins que sàpigues trobar el temps que et cal?
5. T’imagines un mes més respirant la insatisfacció actual? Dos mesos més? Mig any? Un any? Deu anys?

Vist així, potser sí que val la pena trobar el temps per preparar-se una vida millor, oi?

Per això, si ets d’aquells que realment encara no ha sabut com fer-s’ho per trobar el temps per a preparar-se la vida que vol, aquí tens 10 idees perquè te l’inventis:

1. Mira menys la tele i llegeix sobre allò a què vols dedicar la teva vida;
2. Consumeix menys xarxes socials i busca vídeos a youtube i webinaris que et donin la formació necessària;
3. Si cal, dorm un quart d’hora menys al dia (només amb això al cap d’un mes hauràs guanyat 7,5 hores);
4. Comença per fer-te un horari detallat de totes les activitats diàries i arranca ni que sigui 5 minuts a cadascun dels teus dies per pensar com faràs realitat el teu futur desitjat.
5. Prioritza activitats, és a dir substitueix o redueix aquelles activitats que no contribueixen al teu futur desitjat per d’altres que sí que ho fan.
6. Envolta’t de gent que ja es dediqui a allò a què vols dedicar-te tu en a teva vida ideal i fes-hi la teva vida social;
7. Vés a la feina en transport públic i aprofita el viatge per idear el teu projecte;
8. Si fumes, deixa de fumar i inverteix cada temps d’un cigarro a idear i preparar el teu canvi de vida;
9. Si tens fills, agafa un/a cangur unes quantes hores a la setmana i empra-les per preparar el teu futur canvi de vida;
10. Busca’t un espònsor de temps, és a dir algú disposat a ajudar-te en el teu pla que faci activitats de la vida diària enlloc teu;

I si cap dels punts anteriors no et serveix o no et suggereix cap manera de trobar el temps que cal per dur a terme un canvi de vida, doncs vols dir que realment vols un futur diferent?

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també l’article relacionat: “Aquest hàbit no em convé…”

Tu també has patit la “depre post-vacances”?

Et sona aquesta història?

“Cada any em passa igual. Arriba l’agost i súper bé. Però el setembre també arriba. I lo fotut és que arriba volant. Aleshores ja l’última setmana d’agost només de pensar en que he de tornar a la feina em comença a agafar aquella mena de “depre” de color enfosquit i d’olor de pluja que em fa venir ganes de deixar-ho tot. Després supero el setembre amb penes i treballs, però l’octubre no sembla portar-me l’alegria.”

Sí, aquesta és la història de tanta i tanta gent. D’aquestes sensacions que van del setembre a l’octubre jo en dic la “depre post-vacances”, que de fet és augment agut d’emocions causades perquè no t’agrada la vida que estàs portant.

Però la bona notícia és que això és superable. I de per vida. Aquesta és una de les maneres de fer-ho:

1. Identifica què és exactament allò que no t’agrada de la vida que portes.

2. Identifica què seria el contrari d’això que no t’agrada i substitueix-ho per allò que t’agradaria (em refereixo a activitats que et permetrien viure les emocions i valors que desitgis, busca la teva passió). Com que sé que allò que t’apassiona no sempre és possible fer-ho immediatament per raons d’equilibri familiar o personal, llegeix els punts següents.

3. Un cop hagis identificat què no t’agrada i què t’agradaria, fes-te un pla real a mig termini per aconseguir allò que t’agradaria viure en el teu dia a dia. Aleshores comença a fer realitat aquest pla. Si et cal formar-te, forma’t; si et cal deixar algun hàbit, deixa’l; busca’t algun model que t’inspiri, etc…

4. Tan bon punt comencis a dur a terme aquest pla de canvi de vida la “depre” ja haurà perdut força.

5. Paral·lelament, pots fer-li perdre encara més força amb aquest útil truc mental: modifca detalls de la pel·lícula mental que et provoca la “depre”. Realment hi ha molts detalls per canviar que t’ajudaran a viure millor. Dos exemples: Tanca els ulls i mentalment imagina’t la peli de la depre, tot seguit passa-la a blanc i negre i posa-li una música graciosa (la del Benny Hill, per exemple). Veuràs com començar a canviar l’emoció i la teva situació et serà més digestible i lluminosa.

6. A més a més, hi ha una activitat que sempre ajuda a sentir-se millor: comença a fer esport o a fer passejades. Són el millor prozac!!!

7. Finalment, quan acabis el teu pla de canvi, comença a fer realitat allò que volies.

En resum, ho sàpigues o no, la depre post-vacances és la teva aliada perquè és la veu del teu subconscient, que t’està fent veure que vols un canvi. I el truc és fer-se i dur a terme un pla de canvi.

Així doncs, si aquest semtembre tu també has estat passant la depre post-vacances, comença a fer el teu canvi ara i a construir-te la vida que realment vulguis.

Com potser ja saps, sóc especialista en canvis, n’he fet molts a la meva vida (de fet, justament n’acabo de fer un de gros). Per això, com a coach puc i m’agradarà ajudar-te professionalment a fer realitat el teu canvi.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

No llegeixis aquest article!

No llegeixis aquest article, si és que estàs de vacances.

No llegeixis aquest article ni et concentris a entendre’l. Al revés: centra’t en allò que t’envolta ara i aquí, siguis on siguis i gaudeix-ne.

No llegeixis aquest article. Ni cap altre article d’internet.

No llegeixis aquest article. Ni miris cap vídeo de YouTube.

No llegeixis aquest article. Aprofita ara per desenganxar-te del Facebook, el Twitter i l’Instagram i regala’t unes millors vacances.

No llegeixis aquest article. Apaga l’ordinador, el mòbil o la tablet. Fes-ho ara i no els tornis a encendre fins al setembre.

No llegeixis aquest article. Alça els ulls de la pantalla, sent el caliu de l’estiu i xerra amb qui tinguis més a la vora o canta o balla o neda o … ara que pots.

No llegeixis aquest article. I si tens fills, juga-hi que durant el curs no ho podràs fer com ara.

No llegeixis aquest article. Perquè la vida real no espera.

No llegeixis aquest article, que les vacances s’acaben i internet segueix.

Com hauràs vist, la idea era que no llegeixis aquest article però si malgrat tot ho has fet, comparteix-lo abans de tancar definitivament l’ordinador i m’ajudaràs a aconseguir que qui el llegeixi aquestes vacances desconnecti de debò.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Alerta roja: de la por a l’acció!

T’ha passat mai que la por a una possible situació et paralitzés? Has tingut mai aquella sensació més o menys angoixant de “Déu meu, i si…?”? T’agradaria disposar d’una simple estratègia per vèncer-la?

Començaré dient, que la por la coneixem tots. I tot i que sovint no ho veiem així, la por és una cosa bona. De fet, és una estratègia de supervivència fantàstica i efectiva que ha desenvolupat la vida.

Així, gràcies a la por no saltem al buit, ni mengem res que sospitem que sigui tòxic, ni entrem en aquell típic carreró fosc i desolat.

Perquè la missió de la por és posar-nos en estat d’alerta alhora que ens desperta tots els sentits davant de situacions presents o imminents que el nostre instint considera perilloses o importants.

No obstant això, a les persones ens sol succeir una cosa curiosa. De vegades tenim por de coses que no estan succeint. De vegades tenim por de coses que no estan passant (i el més curiós és que potser no passaran). Això ens passa gràcies a la immensa capacitat d’imaginació i previsió de què disposem les persones. I de fet, que ens passi això és útil quan fem servir la por com a detonant que ens posa mans a l’obra amb diligència i empenta a fer el necessari per evitar que s’esdevingui allò que ens ha despertat la por en qüestió.

El repte ve quan ens paralitzem davant la llumeta d’alerta que és la por, és a dir quan en lloc de posar la nostra atenció i accions al servei de millorar i canviar la situació, el que fem és posar tota la nostra atenció i acció a la por.

Ho il·lustraré amb una escena a l’estil cinema. Imagina’t que estàs veient una pel·lícula i de sobte passa això:

(En un submarí científic a la costa del Carib).

– Mariner (en veu alta): Capità, dono l’alarma! El radar està donant el senyal d’un possible obstacle a 50 milles del nostre submarí. Si no fem res, possiblement hi toparem en aproximadament 5 minuts.

– Capità (en estat de pànic): Déu meu! Quina desgràcia! I si hi acabem topant? Ara què? Fem això: que tota la flota abandoni els seus llocs immediatament, fins i tot el timoner! I que es personin tots aquí. Mirarem el radar i discutirem sobre tots els perills que correm si topem contra l’obstacle. Debatrem també sobre totes les possibles coses que pot ser que sigui l’obstacle en qüestió i sobre totes les terribles conseqüències que poden donar-se en cas de col·lisió. Dedicarem aquests pròxims 5 minuts a patir imaginant-nos tots els detalls de totes les possibles morts que ens esperen en cas que no evitem l’obstacle. A veure si finalment tenim sort i ens salvem…

– Timoner: Capità, no seria millor que…?

– Capità (encara en estat de pànic): Timoner, no es confiï i vingui a observar el radar com la resta!

Però això a les pel·lícules no sol passar, oi? (Per bé que potser podria passar en alguna dels Germans Marx).

Perquè, tu quin creus que sigui el nus de la complicació en aquesta escena, el senyal que envia el radar o les accions que vol prendre el capità?

I és que la por no és més que el senyal que ens envia el nostre radar de navegació segura per la vida. Per això, cap capità del món mai no voldria navegar sense radar. I és que, tu ho voldries?

Per això, quan t’aparegui una por a alguna situació futura, abans de res agraeix-li al teu cos que t’estigui posant en estat d’alerta, que t’hagi despertat els cinc sentits, perquè així, amb tots ells en marxa, ja pots donar el millor de tu i començar a fer totes les accions oportunes per passar de llarg de l’obstacle en qüestió.

Així que, la primera estratègia davant de qualsevol por és simplement traspassar la teva atenció del radar cap a l’activitat: posa’t en acció i si una acció no funcionés i el radar sonés més fort, passa a una altra acció. D’aquesta manera, t’adonaràs que en NO estar posant la teva atenció a la por sinó a l’acció, és a dir a alguna cosa útil, el senyal del radar comença a perdre intensitat, gràcies al fet que ja t’estàs preparant i això generalment és el millor que pots fer.

Dit d’una altra manera, com que ets capità de la teva pròpia vida i director del teu propi cinema, fes que la teva pel·lícula davant la por sigui així:

– Capità (serenament amb diligència): Comprès, mariner. Crida a l’acció: tothom al seu lloc! Timoner, giri immediatament 15 graus a estribord i pujant a profunditat de 200 metres; canoners preparin-se per un possible llançament de torpedes trenca-obstacles; Tots en estat d’alerta nivell 1 i seguint protocols per cas d’una eventual col·lisió. Mantinguin la calma, tot està sota control, perquè ja ens estem allunyant de l’obstacle. En passarem de llarg amb l’elegància d’un dofí. Tripulació, gràcies pel seu treball.

En un proper article parlaré de què passa i què fer quan naveguem per la vida amb un radar de la por massa sensible, que s’activa massa sovint a causa de l’historial d’antics accidents o ensurts. Reprogramar-lo és fàcil.

De fet, si hi ha alguna por de la qual et vulguis alliberar, pots  comentar-m’ho al mail jordi.magrinya@gmail.com, perquè hi ha maneres d’ajudar-te. I sí, responc a tothom.

Per últim, si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comentis i el comparteixis a les tevés xarxes socials. I si “et fa por” 😉 perdre’t els articles nous, ara també et pots subscriure a aquest bloc més amunt a la dreta. Això també m’encantarà.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Anar tirant és pitjor que malament

Avui comentaré aquell estat d’insatisfacció tèrbola que tantes persones experimenten quan no saben del cert què és allò que no acaba de funcionar a les seves vides.

Començaré amb una història:
Quan vivia a Ljubljana hi tenia un veí que sempre que me’l trobava el saludava amb un cordial: Com estàs? 

La seva repetida resposta sempre em sorprenia: “Jo sempre estic més o menys igual, ni bé ni malament. La meva vida és això.”

El més curiós és que ho deia amb satisfacció. Ja li estava bé.

En canvi, a la majoria de persones aquesta mena de rutina insípida no ens satisfà. Diu el famós escriptor Paulo Coelho (que, com tothom hauria de saber, no és premi nobel): “Si penses que l’aventura és perillosa, prova la rutina. És mortal.”

I malgrat que no ens satisfaci, sovint fem ben poc per canviar aquesta rutina tan enganxifosa de “l’anar tirant.” És per això que dic que a la llarga “l’anar tirant” és pitjor que el “malament”, perquè quan ens va“malament” solem fer per canviar-lo, en canvi quan “anem tirant” anem deixant que passi el temps i que la cosa canviï sola (miraculosament). 

Però tammateix, val a dir que hi ha moltes persones que malgrat que “van tirant”, un dia vénen a un procés de coaching perquè saben hi ha alguna cosa a les seves vides que no funciona i s’han decidit a fer un canvi (encara que no sàpiguen exactament quin és el problema i què poden fer per canviar la situació). 

Per això, si fos el teu cas, si et trobessis en un estat de desànim semblant, fes el següent exercici: LA RODA DE LA FELICITAT.

Segueix aquestes instruccions:
1. Agafa un full de paper
2. Dibuxa-hi un cercle
3. Divideix-lo en 8 parts com si fos un pastís
4. Anomena cada tall amb un àmbit de la vida, per exemple: Salut, Diners, Feina, Família, Amor, Amistat, Descans, Projectes… (Tria aquells àmbits que et siguin propers)
5. Valora del 0 al 10 el teu l’estat de satisfacció amb cadascun dels àmbits i pinta’n el tall corresponent amb el nivell de satisfacció que has definit. Et quedarà com un gràfic de formatgets semblant al de la foto.
6. Un cop resolt, ja pots veure clarament quins àmbits tens més forts i quins pots reforçar.

Aquest exercici ajuda a donar una primera llum a la situació d’insatisfacció i desorientació, perquè et mostra una foto de la teva satisfacció actual en diversos camps i per tant serveix per triar més fàcilment per on començar a millorar la teva vida.

————————

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto: Anie*

“Aquest hàbit no em convé…”

De vegades  canviar un hàbit pot semblar difícil, però en realitat és fàcil. De fet, és tan fàcil que tothom ho ha fet en moltes ocasions.

Per exemple, a molts ens ha passat alguna o altra vegada que se’ns ha enganxat una paraula (una “muletilla” que es diu en castellà) que incoscientment ens hem habituat a repetir a gairebé cada frase. Però finalment tots hem acosneguit d’abandonar-la.

Un segon exemple d’això és el fet que tots hem deixat d’anar a l’escola en un moment o altre. Això també era un hàbit, i mira que estàvem acostumats a veure les mateixes cares, sentir les mateixes veus i tenir les mateixes rutines escolars que havien durat anys!

I un tercer exemple és le de la gent gent que ha deixat de fumar d’un dia per l’altre (alguns ho han fet després d’un ensurt gran de salut, però d’altres simplement ho han deixat sense més). I jo n’he conegut més d’un cas personalment.

I per bé, que hi ha hàbits més arrelats que d’altres, el cas és que canviar o deixar un hàbit és un pràctica certament habitual (mai més ben dit).

Però, com fer-ho?

Per deixar un hàbit és bo ser conscient d’allò de bo que fins ara ens ha estat donant l’hàbit en qüestió. I un cop ho tenim clar, és bo pensar de quina manera ens ho farem per mantenir això de bo en la nova vida sense l’hàbit.

Per exemple:

• Diguem que el Joaquim té l’hàbit de mossegar-se les ungles;
• El Joaquim considera que aquest és un mal hàbit perquè li dóna mala imatge, li enlletgeix els dits i a més a més corre el risc d’infeccions;
• Però malgrat tot, el Joaquim segueix mossegant-se les ungles;
• Aleshores, amb una tècnica de coaching descobrim què té de bo per al Joaquim (la intenció positiva) aquest hàbit o comportament, per exemple diguem que al Joaquim això el relaxa en situacions de nervis a la feina.
• Sabut això, amb la mateixa tècnica el Joaquim decideix de satisfer aquesta intenció positiva amb un altre comportament diferent al de mossegar-se les ungles: respirar fondo i mirar la fotografia de la seva filla de tres anys; i en cas que no pugui mirar-la per qualsevol motiu, doncs a més de respirar fondo el Joaquim s’imaginarà mentalment la imatge de la seva filla somrient-li i dient-li: t’estimo, papa.

La intenció positiva és un dels aspectes a tenir en compte per canviar un hàbit, n’hi ha d’altres. I aquest, igual que els altres, és realment important. I és que et serà més difícil deixar o canviar certs hàbits si no satisfàs d’alguna altra manera la intenció positiva que té per tu.

I per acabar una bona notícia: per assumir una activitat nova com a hàbit, simplement fes-la durant 21 dies seguits. Després ja t’hi hauràs habituat.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Si una altra persona pot, tu també pots.

No fa gaire, en un avió tornant de Bogotà, vaig tenir la sort que em toqués seure costat d’una estudiant colombiana que estava emprenent un canvi de vida gegant. Quan sobrevolàvem Portugal em va dir impressionada: “Mai no he estat tan lluny de casa.”

La Carolina havia decidit deixar un futur que tenia obtusament traçat (hauria tingut fills molt jove, hagués hagut de renunciar a viatjar i hauria d’acceptar un nivell de vida que no la satisfeia) per un futur clar de possibilitats: viatjava a la ciutat austríaca de Graz per seguir estudiant i potser poder-s’hi quedar.

Amb tota naturalitat vaig anar descobrint els grans esforços que havia hagut de fer per poder ser ara a l’avió. Entre altres coses:

– s’havia hagut d’inscriure al grup d’halterofília per poder-se sufragar els estudis (al principi entrenava amb un pal d’escombra);

– havia hagut de viatjar sola al Perú per fer-se el visat (allotjant-se en un motel de no gaire renom);

– havia hagut d’aprendre un mínim d’alemany per superar un examen d’accés (i com que no tenia cèntims per anar a un curs l’havia hagut d’aprendre per YouTube i amb unes 400 fitxetes que s’havia fet i repassava persistentment cada dia a l’autobús);

– havia hagut de compaginar durant molt de temps els estudis amb una feina molt dura i que no li agradava gens;

– havia hagut d’aguantar i superar la pressió i persuasió familiar…

Sí, tot això i més a la jove edat dels vint anys. Sí, ja sé que sona inversemblant, però tot és cert.

I mentre m’explicava la seva història pausadament, en un moment concret i sense adonar-se’n, em va revelar d’on li havia vingut la força per fer tot això:

“Jo pensava: que difícil que serà aconseguir aquest canvi de vida. Però aleshores mirava a d’altra gent i pensava: ostres, si ells han pogut, perquè no hauria de poder jo?”.

La Carolina no ho sap però justament aquest és un dels axiomes de la Programació neurolingüística: “Si un altre pot, tu també pots.”

L’únic que fa falta és trobar la manera de com fer-ho realitat. I els coachs sabem que això, simplement, es troba buscant-ho.

Si ho vols, t’ajudo a trobar-ho, perquè tuja ho portes a dintre.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de Lydia Valentín extreta d’aquí.