8 activitats per ser més feliç el 2019

Les persones som polièdriques. Prova d’això ho és, per exemple, que tenim la capacitat d’adoptar identitats diverses en situacions diverses. El Jordi a la feina és diferent del Jordi a casa. I tot i ser polièdrics, tenim tendència a fer activitats poc diverses. D’això en són exemple les rutines. Els 8 punts de sota estan pensats com a eina que pot ser útil per tothom, especialment per aquells als qui les activitats habituals no els acaben d’omplir.

Hi ha 8 menes bàsiques d’activitats que conformen el cercle de les necessitats vitals. Fer regularment activitats de totes i cadascuna d’elles ajuda a assolir una vida més feliç. Comprovat, com a coach! Explicades breument:

2-Photo-by-Scott-Webb-on-Unsplash

  1. Activitat física

Mantenir el cos tonificat, en un estat sa és fonamental. Com deien els romans “mens sana in corpore sano”.  En programació neurolingüística diem que la ment i el cos són un mateix sistema.

******************************

 

2-Photo-by-Alexander-Solodukhin-on-Unsplash

  1. Activitat intel·lectual

No fer ús de les capacitats intel·lectuals seria dur una vida plana. Ja es tracti de fer comptes, de llegir els diaris o d’aprendre una llengua nova. Quantes hores d’activitat intel·lectual a la setmana tens?

******************************

 

2-Photo-by-bruce-mars-on-Unsplash

  1. Activitat creativa

Totes les persones som capaces de crear i exercir les nostres habilitats creatives. I fer-ho és d’allò més satisfactori. Tant si escrius, com si pintes, com si domines l’art de combinar peces de roba, crea!

******************************

 

2-Photo-by-Yoann-Boyer-on-Unsplash

  1. Activitat sexual

He sentit a dir més d’un cop que el sexe no és important si en tens, però que si no en tens, és fonamental. Aquesta és una de les necessitats més primàries de les persones, satisfés-la i seràs més feliç.

******************************

 

2-Photo-by-Nadim-Merrikh-on-Unsplash

  1. Activitat lúdica

Distreure’s i posar el cervell en estat de joc és realment regenerador. Et distreus prou al cap d’una setmana?

******************************

 

2-Photo-by-Priscilla-Du-Preez-on-Unsplash

  1. Activitat social

“L’humà és un animal gregari” és una frase que he sentit molts cops des de petit. Relacionar-nos amb d’altres persones afins és bo i agradable.

******************************

 

2-Photo-by-Caleb-Frith-on-Unsplash

  1. Activitat espiritual

Potser la més oblidada en els nostres temps. No em refereixo exclusivament a la pràctica religiosa, sinó a activitats que ens apropin a l’emoció de transcendència, la vinculació amb el tot, els altres, amb alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Meditació? Contemplació de la natura? Banys de bosc?

******************************

 

2-Photo-by-Guilherme-Stecanella-on-Unsplash

  1. Activitat experimental

Com a estratègia transversal, aplicable a totes les anteriors activitats hi ha l’experimentació, la recerca, el descobriment, el fet de travessar límits i fronteres. Si l’experimentació ens ha acompanyat tota la infantesa i ens ha fet créixer i ser on som, perquè hem decidit d’abandonar-la? Sigues curiós, recupera-la i observa què passa.

******************************

No cal dir que

  1. hi ha activitats humanes que responen a dues o més d’aquestes 8 categories. Això és bo, perquè s’estan satisfent alhora diverses necessitats. Per exemple, jugar a futbol amb amics pot satisfer l’activitat social, física, lúdica i fins i tot creativa.
  2. No tothom té les mateixes necessitats quantitativament de cadascuna d’aquestes categories. Algú pot ser que d’alguna no en senti necessitat (avui dia això és freqüent amb l’espiritual).
  3. La força d’aquesta eina és: fer una reflexió sobre les menes d’activitats que fas i veure si afegint-ne més d’una o traient-ne més d’una altra et pot ajudar a ser més feliç. Sovint cercar l’equilibri és útil.

Com fer ús d’aquesta eina?

Enumera les activitats que fas durant una setmana o un mes. Classifica-les en funció d’aquestes categories. Adona’t de quines en fas més, de quines menys i de quines potser cap. Reflexiona si potser podries introduir alguna activitat d’alguna mena de la qual n’estiguis fent poca. Aleshores:

  1. Tria quina activitat concretament vols afegir d’aquesta mena. Per exemple: Activitat física – Anar al gimnàs.
  2. Decideix quina activitat substituiràs per aquesta. (Tingues en compte que sigui d’alguna mena que ja satisfàs amb abundància). Per exemple: la faré 2 hores per setmana en lloc de mirar la tele (lúdica).
  3. Introdueix-la durant un període de 21 dies de prova.
  4. Observa els resultats i autoregula’t en funció de com et sentis.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Sigues un salmó! [Truc Comunicatiu per Evitar Discussions]

En l’article »Ni mar ni muntanya«, hi mostrava quina és la causa comunicativa de moltes de les discussions que tenim les persones.

Així, hi deia que les persones sovint:

“creem un conflicte per allò que diem i que sentim que diu l’altre (per les paraules) enlloc d’estar debatent i resolent el tema principal, l’origen.” 

perquè

“les paraules dites i el to amb què son verbalitzades tenen la força d’arrossegar-nos desbocadament riu avall de la conversa, fent-nos passar pels ràpids de la frustració i l’enuig fins a dur-nos a aquell salt d’aigua que ens desborda i acaba fent naufragar la conversa.”

A més a més, a l’article anterior també deia hi ha un truc senzill per evitar que una conversa quotidiana (per exemple, sobre les vacances d’estiu) acabi en baralla, i que aquest truc és… ser un salmó!! És a dir, igual com el salmó torna del mar al riu fins al lloc on va néixer, el truc és enfilar conversa amunt.

Això vol dir que el truc és buscar l’origen del riu de paraules que l’altra persona deixa fluir. És a dir, enlloc de nedar en el que està dient, l’ideal és descobrir el què vol dir.

I això és fa simplent preguntant i escoltant atentament. La qüestió és fer les preguntes “correctes” de manera sincera, serena i amb voluntant d’entendre l’altre i col·laborar-hi. Atenció, doncs, perquè el to és fonamental que sigui d’interès genuí

Alguns exemples de preguntes que serveixen per fer de salmó:

  • I això?
  • I com és que vols això?
  • I això per a què exactament?
  • I com és que t’és important això?
  • I amb quina finalitat, concretament?
  • Què és el que voldries, de fet?
  • Perquè, de fet, això què ens donarà?

Si recupero l’exemple de la Judit i el Javier de l’article anterior i fem que ara el Javier faci de salmó, la cosa podria anar així:

Judit: Les vacances de l’any passat ja les vam fer a la muntanya. Aquest any anem al Delta de l’Ebre, a la platja.
Javier: Aha, ja t’entenc… ja… veig que aquest estiu vols fer una cosa diferent, oi?
Judit: Sí, exacte.
Javier: Perquè, de fet, concretament què voldries que fos diferent aquest estiu?
Judit: És que voldria que passéssim més temps junts. L’any passat a casa dels teus pares al Pirineu no en vam estar gaire. 

O bé:

Judit: Les vacances de l’any passat ja les vam fer a la muntanya. Aquest any anem al Delta de l’Ebre, a la platja.
Javier: Aha, ja t’entenc… aquest any vols fer una cosa diferent, oi? Que potser va haver-hi alguna cosa concreta no t’agradés l’any passat?
Judit: És que l’estiu passat al Pirineu vam estar a casa dels teus pares i després aquí amb els meus pares al pis del costat… Em va quedar la sensació que no vam tenir gaire temps per estar nosaltres dos sols, com a parella. 

Suposo que ara potser penses que aquests dos diàlegs tenen informació diferent a la del diàleg de l’article passat (per exemple el tema dels pares i sobretot el tema d’estar sols com a parella). I tens tota la raó perquè, de fet, certament és així, ja que en aquests dos diàlegs ha sortit informació nova, concretament la rellevant.

En canvi, en el diàleg de l’article “Ni mar ni muntanya!” la Judit no l’arribava a verbalitzar i la conversa naufragava abans d’hora. I és per això que ho he il·lustrat d’aquesta manera, perquè realment la cosa va així: si no fas de salmó, la informació important no emergeix a la superfície. Recorda-ho això!!

Així doncs, després que hagis fet de salmó i hagueu arribat a aquest punt de la conversa ja esteu tractant la qüestió que és realment crucial, l’origen del tema. I la gràcia és que un cop descobert aquest origen ja podeu trobar junts noves solucions i acords, que us statisfacin a tots dos, evitant enfadar-vos i sobretot evitant que cap dels dos senti que renuncia o es sotmet a la voluntat de l’altre.

Val a dir que el fer de salmó serveix tant pel que és convidat a la conversa com pel que la comença. I és que sovint les persones (com li passava a la Judit) exterioritzem paraules del mig del riu del nostre pensament, esperant (més que no pas creient) que l’altre vegi d’on ve aquesta aigua i se la begui d’una sola glopada.

Per això, si ets l’iniciador de la conversa, l’idoni és que tu també facis de salmó al teu propi riu i siguis conscient de quins són el teu sentir i la teva intenció. I un cop ho vegis clar ja pots alçar la presa amb serenor i voluntat d’acord.

En el cas de la Judit, doncs, hagués estat ideal que hagués començat la conversa de manera semblant a aquesta:

“Aquest any per vacances m’encantaria que trobéssim més temps per estar sols, sense els pares. És que tinc ganes d’estar súper amb tu.”

En resum, preguntar amb concreció i explicar detalladament és una manera ideal d’evitar malentesos, ambigüitats i en última instància també baralles. Comunicar així et serà útil per les teves relacions personals a l’hora de prendre decisions, d’arribar a acords, de coordinar-se, etc. A més també et servirà a la feina ja sigui per donar indicacions, per rebre’n, per demanar informació, etc.

————————

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Prohibit dir “Anima’t!” (o com animar un amic)

T’has trobat mai en la situació que algú proper a tu t’expliqués que se sent trist per un motiu o altre?

Sovint amb la intenció d’ajudar un li diu alguna cosa així “anima’t”. Però això no l’ajuda.

Per això, potser et semblarà útil saber que hi ha un sistema per ajudar a millorar l’estat d’ànim d’algú de forma ràpida. I per bé que segurament no és l’ajut definitiu (especialment en casos de sentiments molt greus), de segur que amb aquest sistema podràs contribuir a millorar l’estat d’ànim de la persona.

El cas és que la distància entre certs sentiments (per exemple el de tristesa i el d’alegria o el de decepció i el d’esperança, etc.) és llarga. I fer passar d’un sentiment a un altre amb un simple “anima’t” o una frase de l’estil, es fa impossible. És per això que deia al títol en to provocativament irònic »Prohibit dir anima’t!«

Ara bé, sí que es pot portar a una persona del primer al segon sentiment fent-la passar per altres sentiments entre els quals la distància és més curta. És a dir, creant una cadena de sensacions que porti de la tristesa a l’alegria o de sentiments negatius a positius.

Potser ara t’estàs preguntant: com ho fem això?

Doncs, això ho fem amb les nostres paraules i el to que correspon a cadascuna de les sensacions que tracen el camí entre el sentiment de partida i el sentiment objectiu.

Per exemple, en el cas de la tristesa a l’alegria, aquesta cadena de sensacions podria ser així:

1. tristesa 👉 2. enuig 👉 3. decepció 👉 4. malenconia 👉 5. esperança 👉 6. il·lusió 👉 7. alegria.

Perquè passar de la tristesa a l’enuig és fàcil i d’aquest a la decepció també i seguir la cadena fins a l’alegria és relativament senzill, és molt més factible que passar de la tristesa a l’alegria en 2 minuts.

Posem-ho en un exemple breu per il·lustrar el concepte.

Diguem que el nostre amic Pere està trist perquè no sap què fer en aquesta vida, no troba el seu lloc. Podríem transportar-lo de la tristesa a l’alegria amb aquestes paraules.

  1. (Tristesa) Pere, entenc que estiguis trist davant aquesta sensació d’estar perdut.
  2. (Enuig) És que realment no és just i és per enfadar-se que les circumstàncies siguin com són: uns pocs vivint bé i tota la resta, desorientats i tractant de sobreviure com podem.
  3. (Decepció) En realitat és decebedor veure com està evolucionant la nostra societat: la gent està perduda (fins i tot els que progressen), el món cada dia més contaminat, es trivialitzen els valors humans que sempre ens han fet progressar com a societat.
  4. (Malenconia) Recordo quan jo era petit que érem més feliços, no necessitàvem res per somriure. Quina nostàlgia, em poso malenconiós! Corríem tot el dia per aquí i per allà amb els ulls brillants i cridant sense parar, te’n recordes, Pere? En teníem prou amb la companyia dels uns i els altres.
  5. (Esperança) Per això, quan penso que passi el que passi hi ha coses que sempre formaran part de nosaltres, com aquests records, aquesta amistat, la nostra humanitat cap als altres, llavors, tio, se m’omple el pit d’esperança.
  6. (Il·lusió) Perquè quan penso en això em torna la il·lusió, i és que sé que amb persones com tu i com jo podem aconseguir el que vulguem per i en aquest món. Només hem d’obrir la porta als nostres somnis i deixar-los que emergeixin dolçament.
  7. (Alegria) I ara és quan l’estat d’ànim se m’alegra, en descobrir que en realitat un té un tresor, perquè per començar tens salut (a diferència de molta pobra gent) i per això tu pots fer coses. I a més a més, tens somnis. I és llavors que et dius a tu mateix. “Sí, potser encara no he aconseguit els meus objectius finals. Però dic »encara!«, perquè saps que aquests t’estan esperant i sobretot saps que de fet estàs en bona posició per assolir-los. I això et fa content perquè avui ja pots fer el següent pas! I això és bo.«

Com veus, aquest és només un simple exemple de cadena verbal per portar a una persona d’un sentiment a un altre oposat.

Què és important de destacar en una cadena com aquesta?

  1. L’empatia inicial. Sense empatia amb el teu amic al principi, res d’això pot funcionar. Sent el que sent ell. Escolta’l, mira-te’l i viu-ho. Només aleshores el podràs ajudar.
  2. El to de cadascuna de les passes. El to, de cada passa ha d’acompanyar de manera sincera cadascuna de les teves paraules. Si parles d’esperança, serveix-te d’un to esperançat.
  3. Escoltar-lo, escoltar-lo i escoltar-lo. Sinó, no hi ha res a fer, perquè perdreu el vincle de l’empatia. I si comenta res entre una passa i l’altra (que és fàcil que ho faci), viu el sentiment que t’està mostrant i segueix la cadena des d’aquell sentiment.
  4. La franquesa. Si no ets sincer en allò que dius, millor que no ho diguis. Entre altres coses perquè se’t notaria i podria ser pitjor el remei que la malaltia. Sigues sempre sincer.

En resum, una mica de pràctica et donarà espontaneïtat i et farà un mestre d’aquest sistema. I pots estar segur que la gent voldrà compartir temps amb tu, perquè els donaràs força.

A més, aquesta estratègia és ideal per centenars d’ocasions. Quan algú està enfadat, quan un nen té una rabieta, quan algú se sent ofuscat… simplement, comença recollint i expressant l’emoció que la persona té i d’allà porta-la per la cadena d’emocions següents, fins a donar-li la volta. Prova-ho i veuràs la diferència.


Descobreix com el coaching d’alt rendiment et pot servir per tu, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto: Marina del Castell

[Llegeix més articles sobre comunicació]

I si en diem el bo?

Quan parlem d’una persona, dels seus trets, actes, característiques, etc. podem estar-la definint. Si en parlem bé li donem empenta, però si n’expliquem coses desagradables, doncs la podem estar marcant.

A més a més, si parlem d’una persona amb una tercera persona quan la primera és al davant, la força de les nostres paraules és realment gran. I si la persona de la qual parlem és un nen, ja no cal dir-ho. El vídeo de sota ho il·lustra prou bé.

T’has preguntat mai què passaria si triéssim de destacar-ne només allò que ens agrada?

——————————-

Si t’interessa el tema nens, llegeix també: La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui.

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com pel whatsapp al número: 617 350 603