I si aquest breu article és el senyal que estaves esperant?

En una ocasió una amiga em deia:

“Hi ha hagut desembres que crec que en lloc de dir-me “Bon any nou” m’haguessin hagut de dir “Bon any semblant!”, perquè els dotze mesos que han seguit aquell desembre, de coses noves n’han tingut ben poques. He seguit fent rutines iguals, he seguit amb els mateixos interessos i desinteressos, m’he estat amb les mateixes persones. Tot com sempre.”

Potser et sorprendrà saber que això la meva amiga m’ho explicava amb veu alegre, i és que tot seguit em deia:

“En canvi aquest any que ara s’acaba sí que ha sigut nou.” I aleshores em feia tot un llistat de novetats (algunes de més grans i d’altres de més petites) que havia incorporat a la seva vida. I allò que la feia més feliç era que s’havia marcat propòsits personals i professionals que ara estava assolint.

I això encara et sorprendrà més, perquè, saps què em va dir que li havia fet canviar el xip? Doncs un grafitti en una paret que deia:

“Aquesta pintada és la senyal que estaves esperant.”  

Tu esperes un senyal? (Una confessió, el meu senyal per posar-me a fer realitat un somni ecològic d’aquest any va ser un enciam que va arrelar!!!) 

Arribada aquesta època de l’any som moltes les persones ens fem propòsits. D’això, se’n pot dir fixar-se objectius. I sens dubte, fixar-se objectius és un bon primer pas per apropar-nos-hi.

Tu ja te n’has fixat?  T’agradaria un augment de sou? T’agradaria un ascens? Voldries viatjar? Si poguessis, triaries fer realitat aquell somni?
Quin és el teu somni?

El vols fer realitat o tries seguir amb un “Bon any semblant”? Ara és bon moment per decidir-ho.

En qualsevol cas, com a coach per a l’alt rendiment sé que si ja tens objectius nous pensats, et serà útil començar a definir el teu pla per aconseguir-los (o bé orientar-te somrient amb un bon pla per NO aconseguir-los). També pots plantejar-te un any nou en el qual hi incloguis activitats importants que potser estaven una mica deixades. I si vols l’èxit assegurat, modificar limitacions internes que fins avui t’han estat frenant serà serà clau (i, creu-me, és factible fer-ho ràpid).

Sigui com sigui, ara comença un nou any i…
… i si aquest article és el senyal que estaves esperant? 

——————————–

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de portada: Jamie Street on Unsplash

Ets una persona prou pacient?

En català i castellà diem que la paciència és la mare de la ciència. En eslovè, per exemple, diuen que qui comença l’espera, l’acaba. Però no és només la saviesa popular que ha atorgat a la capacitat d’espera de les persones un paper fonamental en l’avenç envers els seus objectius.

Tolstoi diu al tom 3 de Guerra i pau: “no hi ha guerrers més forts que la paciència i el temps” (нет сильнее тех двух воинов, терпение и время).

I és que sens dubte saber-te aliar amb el temps pot ser una de les decisions més intel·ligents que pots prendre per tal d’aconseguir els teus objectius. Perquè:

1. Pots evitar fer moviments que t’allunyin del que vols, i és que “la pressa és mala consellera”
2. De vegades, en el moment present no es donen les circumstàncies òptimes per gaudir de l’objectiu que tens
3. Mentre esperes pots anar obtenint més informació que et permeti perfilar millor allò que tens com a objectiu
4. Tens temps per predisposar positivament les persones del teu entorn cap aquest objectiu

Ara bé, saber esperar no vol dir restar inactiu.

Justament al contrari. Els objectius rarament s’assoleixen sense fer res. El temps de paciència és el temps de la sembra. Per això, fes-te un bon pla, és a dir:

1. Definit específicament (amb una frase curta i en present)
2. Que sigui realista (dins de les possibilitats factibles)
3. Amb la data final concretada
4. Amb miniobjectius que et duran a assolir l’objectiu final

[En un proper article parlaré amb més concreció de com fer-se’n un i de tècniques de PNL que t’omplen d’energia per fer-lo realitat].

Ves duent a terme cadascun d’aquests miniobjectius i adaptant el pla segons calgui en funció de nova informació i circumstàncies.

Hi ha diverses tècniques per aconseguir perseverar i evitar la impaciència o desistir, però el que et pot ajudar més de tot és justament anar assolint cadascun d’aquests passos. Perquè cada victòria assolida és benzina en el motor que et propulsa.

T’has plantejat tot el que pots arribar a aconseguir si fas del temps i la paciència el teu gran aliat? Deixa de somiar i comença a fer plans!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també: Si tothom sabés aquest truc el món seria millor.

 

5 fantàstics trucs per NO aconseguir els teus propòsits i quedar-te on ets

Si, com cada any, vols NO FER REALITAT els teus propòsits, segueix les següents pautes i segur que seguiràs igual com fins ara.

1. No tinguis un pla: Aquelles persones que es marquen un pla de partida per aconseguir un objectiu, tenen molts números per enlairar-se cap a l’èxit.

2. No defineixis el teu objectiu amb concreció: Verbalitzar el teu objectiu amb un màxim de 9 paraules i amb el verb en 1a persona i en present ajuda a assolir qualsevol propòsit.

3. No pensis a l’objectiu final: Pensar-hi dona sentit als propòsits i això motiva. Si penses en com et sentiràs després d’assolir l’objectiu final és fàcil que estiguis més motivat i facis realitat allò que voldries.

4. No et marquis miniobjectius: Les persones que es marquen petits objectius entremitjos que són fàcils d’assolir tenen altes possibilitats d’acabar aconseguint un objectiu final.

5. No concretis criteris d’avenç: Establir criteris mesurables que permeten saber com s’avança en el camí d’aconseguir un objectiu permet saber si cal redefinir el pla d’acció i això facilitat arribar a la meta desitjada.

Per exemple, si aquest any vols aconseguir un augment de sou a la feina:

1. No et facis el pla de com t’ho has de fer per aconseguir-lo.
2. No diguis ni escriguis: “Aquest any aconsegueixo un augment de sou”
3. No pensis en tot allò que podràs permetre’t tu i la teva família quan guanyis més (ni en la guitarra, ni en les vacances…)
4. No et defineixis quins projectes o tasques duràs a terme per tal d’apropar-te a l’augment de sou.
5. No estableixis dates de realització de projectes, números de vendes, ni cap altre criteri que et serveixi per saber que estàs aconseguint el teu propòsit.

En resum, segueix aquestes indicacions i segur que aquest any que comença seguiràs com fins ara (pitjor potser no, però millor, molt probablement tampoc.)

Ara bé, si mai arriba el moment en què volguessis dur a terme els teus propòsits i d’aquesta manera arribar als teus objectius:

1. Fes-te un pla
2. Defineix el teu objectiu amb concreció
3. Pensa en l’objectiu final
4. Marca’t miniobjectius
5. Concreta els teus propis criteris d’avenç

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials.

 

Participació a l’Afers Exteriors de TV3

Si et fa gràcia veure la meva participació al programa Afers Exteriors sobre Eslovènia, aquí el tens.

Gràcies!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

2 tècniques per vèncer aquelles mandres

De vegades he de fer coses que no em vénen gens de gust. Per exemple, no m’ha agradat mai fer aquelles petites reparacions que de tant en tant cal fer a les cases: canviar bombetes, canviar cargols, etc.

I per bé que en ocasions alguns d’aquests arranjaments són altament postposables (potser et sona allò de “Ja el penjaré demà aquest quadre”), n’hi ha d’altres que ho són menys (per exemple si et quedes sense llum al menjador).

Per això, quan em toca fer una activitat que ni m’agrada ni mai no em ve de gust, el que faig de ja fa temps per defugir el mal mal humor i dur a terme la tasca són aquests dos exercicis l’un darrera l’altre:

A. Les Conseqüències Positives

1. M’imagino que bé que em sentiré un cop ho hagi fet;
2. M’imagino quines bones conseqüències tindrà per mi i pels del meu entorn el fet que ho faci.

B. El Model a Seguir

1. Recordo algun amic o conegut que sigui bo fent aquesta activitat;
2. M’imagino amb tot detall una escena en què aquest amic realitza aquesta activitat; N’observo la gesticulació, la respiració, la posició corporal, la manera de parlar, com es relaciona amb l’entorn, com se sent, etc.;
3. Aturo la imaginació per uns instants i respiro fondo;
4. Tot seguit m’imagino l’escena en què adopto la capacitat del meu amic i em veig a mi mateix ocupant el seu lloc i fent l’activitat;
5. Aturo la imaginació i em prenc un got d’aigua;
6. I tot seguit, em poso a fer l’activitat tal i com la faria el meu amic.

Avui dia aquests exercicis els faig amb rapidesa, en menys d’un minut ja ho he sentit i visualitzat tot. I em funciona com a mètode per dur a terme, motivat i de bon rotllo, activitats o accions que em feien mandra o m’estaven de més.

La gràcia d’aquesta pràctica és que també és efectiva com a estratègia per dur a terme accions que ens puguin generar inseguretats en nosaltres mateixos, per exemple: fer una presentació, dur a terme negociacions, parlar amb aquella persona que…, anar a una entrevista de feina, etc.

Val a dir també que l’exercici del Model a Seguir també funciona igual de bé encara que es faci amb algun personatge de ficció o amb animals. Un amic meu es posa en la pell de víkings per tenir més èxit a la feina i un altre es posa en la d’un un ós.

En resum, Les Conseqüències Positives i El Model a Seguir són dos fàcils trucs mentals que combinats tenen força transformadora. Prova-ho, t’ho recomano!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també: “Deu trucs senzills per inventar-te el temps que no existia” i “Aquest hàbit no em convé…”

Imatge d’inici: Jove Decadent, Ramon Casas, 1899, París

Tu també has patit la “depre post-vacances”?

Et sona aquesta història?

“Cada any em passa igual. Arriba l’agost i súper bé. Però el setembre també arriba. I lo fotut és que arriba volant. Aleshores ja l’última setmana d’agost només de pensar en que he de tornar a la feina em comença a agafar aquella mena de “depre” de color enfosquit i d’olor de pluja que em fa venir ganes de deixar-ho tot. Després supero el setembre amb penes i treballs, però l’octubre no sembla portar-me l’alegria.”

Sí, aquesta és la història de tanta i tanta gent. D’aquestes sensacions que van del setembre a l’octubre jo en dic la “depre post-vacances”, que de fet és augment agut d’emocions causades perquè no t’agrada la vida que estàs portant.

Però la bona notícia és que això és superable. I de per vida. Aquesta és una de les maneres de fer-ho:

1. Identifica què és exactament allò que no t’agrada de la vida que portes.

2. Identifica què seria el contrari d’això que no t’agrada i substitueix-ho per allò que t’agradaria (em refereixo a activitats que et permetrien viure les emocions i valors que desitgis, busca la teva passió). Com que sé que allò que t’apassiona no sempre és possible fer-ho immediatament per raons d’equilibri familiar o personal, llegeix els punts següents.

3. Un cop hagis identificat què no t’agrada i què t’agradaria, fes-te un pla real a mig termini per aconseguir allò que t’agradaria viure en el teu dia a dia. Aleshores comença a fer realitat aquest pla. Si et cal formar-te, forma’t; si et cal deixar algun hàbit, deixa’l; busca’t algun model que t’inspiri, etc…

4. Tan bon punt comencis a dur a terme aquest pla de canvi de vida la “depre” ja haurà perdut força.

5. Paral·lelament, pots fer-li perdre encara més força amb aquest útil truc mental: modifca detalls de la pel·lícula mental que et provoca la “depre”. Realment hi ha molts detalls per canviar que t’ajudaran a viure millor. Dos exemples: Tanca els ulls i mentalment imagina’t la peli de la depre, tot seguit passa-la a blanc i negre i posa-li una música graciosa (la del Benny Hill, per exemple). Veuràs com començar a canviar l’emoció i la teva situació et serà més digestible i lluminosa.

6. A més a més, hi ha una activitat que sempre ajuda a sentir-se millor: comença a fer esport o a fer passejades. Són el millor prozac!!!

7. Finalment, quan acabis el teu pla de canvi, comença a fer realitat allò que volies.

En resum, ho sàpigues o no, la depre post-vacances és la teva aliada perquè és la veu del teu subconscient, que t’està fent veure que vols un canvi. I el truc és fer-se i dur a terme un pla de canvi.

Així doncs, si aquest semtembre tu també has estat passant la depre post-vacances, comença a fer el teu canvi ara i a construir-te la vida que realment vulguis.

Com potser ja saps, sóc especialista en canvis, n’he fet molts a la meva vida (de fet, justament n’acabo de fer un de gros). Per això, com a coach puc i m’agradarà ajudar-te professionalment a fer realitat el teu canvi.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Anar tirant és pitjor que malament

Avui comentaré aquell estat d’insatisfacció tèrbola que tantes persones experimenten quan no saben del cert què és allò que no acaba de funcionar a les seves vides.

Començaré amb una història:
Quan vivia a Ljubljana hi tenia un veí que sempre que me’l trobava el saludava amb un cordial: Com estàs? 

La seva repetida resposta sempre em sorprenia: “Jo sempre estic més o menys igual, ni bé ni malament. La meva vida és això.”

El més curiós és que ho deia amb satisfacció. Ja li estava bé.

En canvi, a la majoria de persones aquesta mena de rutina insípida no ens satisfà. Diu el famós escriptor Paulo Coelho (que, com tothom hauria de saber, no és premi nobel): “Si penses que l’aventura és perillosa, prova la rutina. És mortal.”

I malgrat que no ens satisfaci, sovint fem ben poc per canviar aquesta rutina tan enganxifosa de “l’anar tirant.” És per això que dic que a la llarga “l’anar tirant” és pitjor que el “malament”, perquè quan ens va“malament” solem fer per canviar-lo, en canvi quan “anem tirant” anem deixant que passi el temps i que la cosa canviï sola (miraculosament). 

Però tammateix, val a dir que hi ha moltes persones que malgrat que “van tirant”, un dia vénen a un procés de coaching perquè saben hi ha alguna cosa a les seves vides que no funciona i s’han decidit a fer un canvi (encara que no sàpiguen exactament quin és el problema i què poden fer per canviar la situació). 

Per això, si fos el teu cas, si et trobessis en un estat de desànim semblant, fes el següent exercici: LA RODA DE LA FELICITAT.

Segueix aquestes instruccions:
1. Agafa un full de paper
2. Dibuxa-hi un cercle
3. Divideix-lo en 8 parts com si fos un pastís
4. Anomena cada tall amb un àmbit de la vida, per exemple: Salut, Diners, Feina, Família, Amor, Amistat, Descans, Projectes… (Tria aquells àmbits que et siguin propers)
5. Valora del 0 al 10 el teu l’estat de satisfacció amb cadascun dels àmbits i pinta’n el tall corresponent amb el nivell de satisfacció que has definit. Et quedarà com un gràfic de formatgets semblant al de la foto.
6. Un cop resolt, ja pots veure clarament quins àmbits tens més forts i quins pots reforçar.

Aquest exercici ajuda a donar una primera llum a la situació d’insatisfacció i desorientació, perquè et mostra una foto de la teva satisfacció actual en diversos camps i per tant serveix per triar més fàcilment per on començar a millorar la teva vida.

————————

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto: Anie*

Prohibit dir “Anima’t!” (o com animar un amic)

T’has trobat mai en la situació que algú proper a tu t’expliqués que se sent trist per un motiu o altre?

Sovint amb la intenció d’ajudar un li diu alguna cosa així “Anima’t!“. Però això no l’ajuda.

Per això, potser et semblarà útil saber que hi ha un sistema per ajudar a millorar l’estat d’ànim d’algú de forma ràpida. I per bé que segurament no és l’ajut definitiu (especialment en casos de sentiments molt greus), de segur que amb aquest sistema podràs contribuir a millorar l’estat d’ànim de la persona.

El cas és que la distància entre certs sentiments (per exemple el de tristesa i el d’alegria o el de decepció i el d’esperança…) és llarga. I fer passar d’un sentiment a un altre amb un simple “Anima’t!” o una frase de l’estil, es fa impossible. És per això que deia al títol en to provocativament irònic »Prohibit dir anima’t!«

Ara bé, sí que es pot portar a una persona del primer al segon sentiment fent-la passar per altres sentiments entre els quals la distància és més curta. És a dir, creant una cadena de sensacions que porti de la tristesa a l’alegria o de sentiments negatius a positius.

Potser ara t’estàs preguntant: com ho fem això?

Doncs, això ho fem amb les nostres paraules i el to que correspon a cadascuna de les sensacions que tracen el camí entre el sentiment de partida i el sentiment objectiu.

Per exemple, en el cas de la tristesa a l’alegria, aquesta cadena de sensacions podria ser així:

1. tristesa 👉 2. enuig 👉 3. decepció 👉 4. malenconia 👉 5. esperança 👉 6. il·lusió 👉 7. alegria.

Perquè passar de la tristesa a l’enuig és fàcil, i d’aquest a la decepció també, i seguir la cadena fins a l’alegria és relativament senzill, és molt més factible que passar de la tristesa a l’alegria en 2 minuts.

Posem-ho en un exemple breu per il·lustrar el concepte.

Diguem que el nostre amic Pere està trist perquè no sap què fer en aquesta vida, no troba el seu lloc. Podríem transportar-lo de la tristesa a l’alegria amb aquestes paraules.

1. (Tristesa) Pere, entenc que estiguis trist davant aquesta sensació d’estar perdut.
2. (Enuig) És que realment no és just i és per enfadar-se que les circumstàncies siguin com són: uns pocs vivint bé i tota la resta, desorientats i tractant de sobreviure com podem.
3. (Decepció) En realitat és decebedor veure com està evolucionant la nostra societat: la gent està perduda (fins i tot els que progressen), el món cada dia més contaminat, es trivialitzen els valors humans que sempre ens han fet progressar com a societat.
4. (Malenconia) Recordo quan jo era petit que érem més feliços, no necessitàvem res per somriure. Quina nostàlgia, em poso malenconiós! Corríem tot el dia per aquí i per allà amb els ulls brillants i cridant sense parar, te’n recordes, Pere? En teníem prou amb la companyia dels uns i els altres.
5. (Esperança) Per això, quan penso que passi el que passi hi ha coses que sempre formaran part de nosaltres, com aquests records, aquesta amistat, la nostra humanitat cap als altres, llavors, tio, se m’omple el pit d’esperança.
6. (Il·lusió) Perquè quan penso en això em torna la il·lusió, i és que sé que amb persones com tu i com jo podem aconseguir el que vulguem per i en aquest món. Només hem d’obrir la porta als nostres somnis i deixar-los que emergeixin dolçament.
7. (Alegria) I ara és quan l’estat d’ànim se m’alegra, en descobrir que en realitat un té un tresor, perquè per començar tens salut (a diferència de molta pobra gent) i per això tu pots fer coses. I a més a més, tens somnis. I és llavors que et dius a tu mateix. “Sí, potser encara no he aconseguit els meus objectius finals. Però dic »encara!«, perquè saps que aquests t’estan esperant i sobretot saps que, de fet, estàs en bona posició per assolir-los. I això et fa content perquè avui ja pots fer el següent pas! I això és bo.«

Com veus, aquest és només un simple exemple de cadena verbal per portar a una persona d’un sentiment a un altre oposat.

Què és important de destacar en una cadena com aquesta?

1. L’empatia inicial. Sense empatia amb el teu amic al principi, res d’això pot funcionar. Sent el que sent ell. Escolta-te’l, mira-te’l i viu-ho. Només aleshores el podràs ajudar.
2. El to de cadascuna de les passes. El to, de cada passa ha d’acompanyar de manera sincera cadascuna de les teves paraules. Si parles d’esperança, serveix-te d’un to esperançat.
3. Escoltar-lo, escoltar-lo i escoltar-lo. Sinó, no hi ha res a fer, perquè perdreu el vincle de l’empatia. I si comenta res entre una passa i l’altra (que és fàcil que ho faci), viu el sentiment que t’està mostrant i segueix la cadena des d’aquell sentiment.
4. La franquesa. Si no ets sincer en allò que dius, millor que no ho diguis. Entre altres coses perquè se’t notaria i podria ser pitjor el remei que la malaltia. Sigues sempre sincer.

En resum, una mica de pràctica et donarà espontaneïtat i et farà un mestre d’aquest sistema. I pots estar segur que la gent voldrà compartir temps amb tu, perquè els donaràs força.

A més a més, aquesta estratègia és ideal per centenars d’ocasions. Quan algú està enfadat, quan un nen té una rabieta, quan algú se sent ofuscat… simplement, comença recollint i expressant l’emoció que la persona té i d’allà porta-la per la cadena d’emocions següents, fins a donar-li la volta. Prova-ho i veuràs la diferència.

[El següent text l’he afegit el novembre de 2020 arran de la Pandèmia de la COVID-19]:

Des del primer dia que vaig publicar aquest article ara fa uns anys, cada dia hi ha persones que el consulten. Enguany ja n’hi ha hagut el doble que l’any passat. Hi ha un elevat agument de les visites durant els mesos durs de la pandèmia. Per això vull afegir aquest paràgraf amb la intenció que pugui servir a tothom que pugui arribar-hi.

En aquests darrers mesos ens hem trobat en circumstàncies duríssimes de portar. Estem havent de fer front a emocions francament difícils de gestionar. És possible, que tant tu com persones del teu entorn estiguin experimentant por, ansietat, ràbia, etc. Si et vols ajudar o si els vols ajudar a algú del teu entorn, identifica el sentiment inicial i fes un discurs en cadena que acabi en l’emoció d’esperança o en l’emoció de confiança. Pots servir-te’n ja sigui per la persona en qüestió o ja sigui un discurs per tu. Començar per gestionar el discurs és una bona manera de les diverses que hi ha per gestionar les emocions de manera que retrobem la força i el confort.

---

Envia’m un whatsapp ara si ho necessites! Descobreix com el coaching d’alt rendiment et pot servir per tu, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto: Marina del Castell

[Llegeix més articles sobre comunicació]

Parella, deixeu de driblar-vos l’un a l’altre i abraceu-vos amb paraules!

T’has llevat mai tot suat i amb el cor a 100 per hora, per culpa d’un malson?

Això passa perque el nostre cervell d’entrada no distingeix entre allò que és real i allò que no ho és. I això ho demostra, per exemple, el fet que quan somniem tinguem reaccions físiques per coses que en realitat no estan passant.

I has sigut mai la víctima de cap “gracioset”?

Semblantment, la indistinció cerebral entre allò que és real i allò que no ho és, fa que quan algú fa una brometa a costa teva, encara que racionalment sàpigues que ho diu sense creure-ho, no t’acabi d’agradar i fins i tot pugui fer un nus a l’estómac o la gola.

Doncs bé, hi ha parelles que per una raó o per una altra (tant se val per què) han caigut en una dinàmica d’anar-se fent “brometes” a costa de l’altre. És com driblar-se amb paraules. I així, poc a poquet es van provocant entre ells petits nusos a l’estómac, a la gola o on sigui, un dia rere l’altre.

Per això, si aquest és el vostre cas: abandoneu-ho!

Pots començar tu. La qüestió és que al llarg dels anys he vist moltes parelles que han anat degradant la seva relació a causa d’una dinàmica de “brometes” i comentaris de l’estil, que anaven cada cop tornant-se més àcids. I, dissortadament, més d’una d’aquestes parelles ha acabat en divorci o separació.

Però potser et preguntes: què puc fer per abandonar una dinàmica així?

Fàcil: substitueix les brometes per floretes i compliments. Fixa’t en allò que t’agrada de la teva parella, allò que ha fet bé i del teu gust i simplement, digues-li. Jo d’això en dic “abraçar-se amb paraules“.

Pot ser que en un principi se n’estranyi, però mantingues aquesta nova dinàmica amb sinceritat i aviat notaràs una millora de la vostra relació.

————————

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Si una altra persona pot, tu també pots.

No fa gaire, en un avió tornant de Bogotà, vaig tenir la sort que em toqués seure costat d’una estudiant colombiana que estava emprenent un canvi de vida gegant. Quan sobrevolàvem Portugal em va dir impressionada: “Mai no he estat tan lluny de casa.”

La Carolina havia decidit deixar un futur que tenia obtusament traçat (hauria tingut fills molt jove, hagués hagut de renunciar a viatjar i hauria d’acceptar un nivell de vida que no la satisfeia) per un futur clar de possibilitats: viatjava a la ciutat austríaca de Graz per seguir estudiant i potser poder-s’hi quedar.

Amb tota naturalitat vaig anar descobrint els grans esforços que havia hagut de fer per poder ser ara a l’avió. Entre altres coses:

– s’havia hagut d’inscriure al grup d’halterofília per poder-se sufragar els estudis (al principi entrenava amb un pal d’escombra);

– havia hagut de viatjar sola al Perú per fer-se el visat (allotjant-se en un motel de no gaire renom);

– havia hagut d’aprendre un mínim d’alemany per superar un examen d’accés (i com que no tenia cèntims per anar a un curs l’havia hagut d’aprendre per YouTube i amb unes 400 fitxetes que s’havia fet i repassava persistentment cada dia a l’autobús);

– havia hagut de compaginar durant molt de temps els estudis amb una feina molt dura i que no li agradava gens;

– havia hagut d’aguantar i superar la pressió i persuasió familiar…

Sí, tot això i més a la jove edat dels vint anys. Sí, ja sé que sona inversemblant, però tot és cert.

I mentre m’explicava la seva història pausadament, en un moment concret i sense adonar-se’n, em va revelar d’on li havia vingut la força per fer tot això:

“Jo pensava: que difícil que serà aconseguir aquest canvi de vida. Però aleshores mirava a d’altra gent i pensava: ostres, si ells han pogut, perquè no hauria de poder jo?”.

La Carolina no ho sap però justament aquest és un dels axiomes de la Programació neurolingüística: “Si un altre pot, tu també pots.”

L’únic que fa falta és trobar la manera de com fer-ho realitat. I els coachs sabem que això, simplement, es troba buscant-ho.

Si ho vols, t’ajudo a trobar-ho, perquè tuja ho portes a dintre.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de Lydia Valentín extreta d’aquí.