Parella, deixeu de driblar-vos l’un a l’altre i abraceu-vos amb paraules!

T’has llevat mai tot suat i amb el cor a 100 per hora, per culpa d’un malson?

Això passa perque el nostre cervell d’entrada no distingeix entre allò que és real i allò que no ho és. I això ho demostra, per exemple, el fet que quan somniem tinguem reaccions físiques per coses que en realitat no estan passant.

I has sigut mai la víctima de cap “gracioset”?

Semblantment, la indistinció cerebral entre allò que és real i allò que no ho és, fa que quan algú fa una brometa a costa teva, encara que racionalment sàpigues que ho diu sense creure-ho, no t’acabi d’agradar i fins i tot pugui fer un nus a l’estómac o la gola.

Doncs bé, hi ha parelles que per una raó o per una altra (tant se val per què) han caigut en una dinàmica d’anar-se fent “brometes” a costa de l’altre. És com driblar-se amb paraules. I així, poc a poquet es van provocant entre ells petits nusos a l’estómac, a la gola o on sigui, un dia rere l’altre.

Per això, si aquest és el vostre cas: abandoneu-ho!

Pots començar tu. La qüestió és que al llarg dels anys he vist moltes parelles que han anat degradant la seva relació a causa d’una dinàmica de “brometes” i comentaris de l’estil, que anaven cada cop tornant-se més àcids. I, dissortadament, més d’una d’aquestes parelles ha acabat en divorci o separació.

Però potser et preguntes: què puc fer per abandonar una dinàmica així?

Fàcil: substitueix les brometes per floretes i compliments. Fixa’t en allò que t’agrada de la teva parella, allò que ha fet bé i del teu gust i simplement, digues-li. Jo d’això en dic “abraçar-se amb paraules“.

Pot ser que en un principi se n’estranyi, però mantingues aquesta nova dinàmica amb sinceritat i aviat notaràs una millora de la vostra relació.

————————

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

I si en diem el bo?

Quan parlem d’una persona, dels seus trets, actes, característiques, etc. podem estar-la definint. Si en parlem bé li donem empenta, però si n’expliquem coses desagradables, doncs la podem estar marcant.

A més a més, si parlem d’una persona amb una tercera persona quan la primera és al davant, la força de les nostres paraules és realment gran. I si la persona de la qual parlem és un nen, ja no cal dir-ho. El vídeo de sota ho il·lustra prou bé.

T’has preguntat mai què passaria si triéssim de destacar-ne només allò que ens agrada?

——————————-

Si t’interessa el tema nens, llegeix també: La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui.

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Escriu-me a jordi.magrinya@gmail.com pel whatsapp al número: 617 350 603