Ets una persona prou pacient?

En català i castellà diem que la paciència és la mare de la ciència. En eslovè, per exemple, diuen que qui comença l’espera, l’acaba. Però no és només la saviesa popular que ha atorgat a la capacitat d’espera de les persones un paper fonamental en l’avenç envers els seus objectius.

Tolstoi diu al tom 3 de Guerra i pau: “no hi ha guerrers més forts que la paciència i el temps” (нет сильнее тех двух воинов, терпение и время).

I és que sens dubte saber-te aliar amb el temps pot ser una de les decisions més intel·ligents que pots prendre per tal d’aconseguir els teus objectius. Perquè:

1. Pots evitar fer moviments que t’allunyin del que vols, i és que “la pressa és mala consellera”
2. De vegades, en el moment present no es donen les circumstàncies òptimes per gaudir de l’objectiu que tens
3. Mentre esperes pots anar obtenint més informació que et permeti perfilar millor allò que tens com a objectiu
4. Tens temps per predisposar positivament les persones del teu entorn cap aquest objectiu

Ara bé, saber esperar no vol dir restar inactiu.

Justament al contrari. Els objectius rarament s’assoleixen sense fer res. El temps de paciència és el temps de la sembra. Per això, fes-te un bon pla, és a dir:

1. Definit específicament (amb una frase curta i en present)
2. Que sigui realista (dins de les possibilitats factibles)
3. Amb la data final concretada
4. Amb miniobjectius que et duran a assolir l’objectiu final

[En un proper article parlaré amb més concreció de com fer-se’n un i de tècniques de PNL que t’omplen d’energia per fer-lo realitat].

Ves duent a terme cadascun d’aquests miniobjectius i adaptant el pla segons calgui en funció de nova informació i circumstàncies.

Hi ha diverses tècniques per aconseguir perseverar i evitar la impaciència o desistir, però el que et pot ajudar més de tot és justament anar assolint cadascun d’aquests passos. Perquè cada victòria assolida és benzina en el motor que et propulsa.

T’has plantejat tot el que pots arribar a aconseguir si fas del temps i la paciència el teu gran aliat? Deixa de somiar i comença a fer plans!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també: Si tothom sabés aquest truc el món seria millor.

 

5 fantàstics trucs per NO aconseguir els teus propòsits i quedar-te on ets

Si, com cada any, vols NO FER REALITAT els teus propòsits, segueix les següents pautes i segur que seguiràs igual com fins ara.

1. No tinguis un pla: Aquelles persones que es marquen un pla de partida per aconseguir un objectiu, tenen molts números per enlairar-se cap a l’èxit.

2. No defineixis el teu objectiu amb concreció: Verbalitzar el teu objectiu amb un màxim de 9 paraules i amb el verb en 1a persona i en present ajuda a assolir qualsevol propòsit.

3. No pensis a l’objectiu final: Pensar-hi dona sentit als propòsits i això motiva. Si penses en com et sentiràs després d’assolir l’objectiu final és fàcil que estiguis més motivat i facis realitat allò que voldries.

4. No et marquis miniobjectius: Les persones que es marquen petits objectius entremitjos que són fàcils d’assolir tenen altes possibilitats d’acabar aconseguint un objectiu final.

5. No concretis criteris d’avenç: Establir criteris mesurables que permeten saber com s’avança en el camí d’aconseguir un objectiu permet saber si cal redefinir el pla d’acció i això facilitat arribar a la meta desitjada.

Per exemple, si aquest any vols aconseguir un augment de sou a la feina:

1. No et facis el pla de com t’ho has de fer per aconseguir-lo.
2. No diguis ni escriguis: “Aquest any aconsegueixo un augment de sou”
3. No pensis en tot allò que podràs permetre’t tu i la teva família quan guanyis més (ni en la guitarra, ni en les vacances…)
4. No et defineixis quins projectes o tasques duràs a terme per tal d’apropar-te a l’augment de sou.
5. No estableixis dates de realització de projectes, números de vendes, ni cap altre criteri que et serveixi per saber que estàs aconseguint el teu propòsit.

En resum, segueix aquestes indicacions i segur que aquest any que comença seguiràs com fins ara (pitjor potser no, però millor, molt probablement tampoc.)

Ara bé, si mai arriba el moment en què volguessis dur a terme els teus propòsits i d’aquesta manera arribar als teus objectius:

1. Fes-te un pla
2. Defineix el teu objectiu amb concreció
3. Pensa en l’objectiu final
4. Marca’t miniobjectius
5. Concreta els teus propis criteris d’avenç

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials.

 

Tenen una part bona les rebequeries d’un nen?

Avui no m’ha sigut fàcil.

Aquest setembre el meu fill ha començat a anar a l’escola per primer cop. I us puc dir que els matins no ens estan sent fàcils. El cas és que, tal com els passa a molts nens i com ja ens havien avisat a les reunions de pares, el meu fill ha estat vivint malament el moment d’entrar-hi al matí.

Però aquests últims dies i especialment avui crec que hi ha hagut un canvi. Com sempre l’he acompanyat de la mà fins a la porta i quan l’encarregat del matí l’ha oberta, el meu fill li ha donat la mà i se l’ha mirat d’una manera molt més tranquil·la, serena i ha anat cap a classe. Sí, avui ha sigut diferent i jo també ho he viscut diferent.

Primer de tot m’he emocionat i la meva veu interior m’ha dit: “Que bé! Ja s’està fent gran”. Ara bé, quan he arribat a la cantonada, la veu interior ha deixat anar-me una fuetada que de poc que no em llença a terra. M’ha dit: “Ja l’hem domesticat!”

T’imagines com m’he sentit quan al meu cap hi ha arribat aquesta frase???? Domesticat!!!!

I tot seguit he trobat a faltar aquells plors, aquell llençar-se a terra, aquell colpejar amb la mà a tort i a dret, que tants matins em feia emprendre el camí cap a la feina mig amoïnat. Perquè, què se n’havia fet d’aquell caràcter de resistència, d’aquella voluntat de saber què es vol i què no es vol, d’aquella mostra de força?

Sí, per uns segons avui no m’ha sigut fàcil, però tot seguit ho he vist més clar. Així:

El fet que el meu fill sap allò que vol i sap lluitar amb cos i ànima per aconseguir-ho ja l’he pogut constatar molts matins, perquè aquestes “rebequeries”, de fet, demostren justament això, que el meu fill sap allò que vol i sap lluitar amb cos i ànima per aconseguir-ho. I, qui no vol  que el seu fill sàpiga lluitar per allò que vol a la vida?

El fet que aquest matí el meu fill entrés a l’escola tranquil com no ho havia fet mai abans, no volia dir que l’havíem “domat” (perquè de “rebequeries” ja n’ha tornat a fer aquesta mateixa tarda), sinó que el seu comportament d’aquest matí demostra que el meu fill està desenvolupant la capacitat d’adaptar-se i per tant de ser flexible. I, qui no vol que el seu fill sigui flexible i sàpiga adaptar-se a les diferents situacions que l’esperen a la vida?

En resum, la part bona de les rebequeries és que demostren caràcter, i que el fet que deixi de fer-ne (sobretot quan és davant de situacions que no pot canviar de cap manera), demostra flexibilitat, i capacitat d’adaptació.

Per això, m’agrada quan veig que el meu fill s’adapta i alhora també m’agrada quan veig que fa una “rebequeria” de protesta (això sí, sobretot quan ja ha passat).

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de capçalera: Mindaugas Danys

 

Tens por de perdre la feina?

Tots hem tingut, en un moment o altre, la por de perdre la feina. Hi ha molts factors que poden generar aquesta por. Però avui us parlaré concretament de la por de ser acomiadats pel fet de no estar assolint els resultats esperats.

En una ocasió l’Arnau, de 38 anys, explicava que a la feina l’havien advertit que havia de millorar resultats. Li donaven un termini de sis mesos per demostrar la seva vàlua i durant aquest període el tindrien “en observació”. El noi estava francament preocupat, perquè li feia por no ser prou bo pel lloc. Però, després d’una breu conversa amb un coach va fer canviar el xip: va prendre la decisió que en lloc de perdre energia preocupant-se, la invertiria a millorar les seves habilitats. Sis mesos més tard el noi havia millorat tant que, no només mantenir la feina, sinó que li van pagar els bonus que havien estat congelats.

Un dels problemes més comuns entre els professionals és que es pensen que no són prou bons. I això els passa tant a principiants com a directius.

El 1978 les psicòlogues Pauline R. Clance i Suzanne A. Imes van definir la Síndrome de l’impostor, que descriu la incapacitat d’algunes persones d’interioritzar el seu èxit. I com il·lustra Manfred F.R. Kets de Vries en aquest article aquesta síndrome la sol causar el perfeccionisme. Per això qui la pateix acaba convertint-se en un addicte a la feina, perquè “mai no ho fa prou bé”.

Ara bé, generalment allò que causa la “por de no ser prou bo” no és aquest profund perfeccionisme, sinó tot al contrari, la vertadera manca d’habilitats o coneixements.

En el breu vídeo de sota, Richard Bandler, un dels pares de la Programació Neurolíngüística anota dues de maneres de guanyar autoconfiança:

• Ser més competent en el que fas, bo i fent més allò que ja fas bé.
• Fent la cosa correcta per la raó correcta.

D’altra banda, potser el truc més senzill per fer com l’Arnau de la història inicial i passar del “Em faran fora. No soc prou bo” al “Puc estar tranquil. Soc bo.” és fer-se les següents preguntes:

1. Què podria aprendre per ser més competent?

Exemples de resposta: Puc adquirir nous coneixements i estratègies. Puc apuntar-me a un curs de contabilitat… a un seminari de… puc mirar tutorials 

2. Quines estratègies m’ajudarien a implementar les meves noves competències?

Aquí ajudarà, per exemple, tot allò relacionat amb mantenir el focus. Per exemple: arribar puntual, centrar-se en la feina, deixar distraccions per en acabat…

3. Quins comportaments m’ajudarien a fer visibles les meves noves competències?

Podràs mostrar-ho als altres, per exemple: participant més (en reunions, oferint-te com a voluntari); preguntant més; fent més allò que saps fer bé. 

I què més t’aportarà el fet d’adquirir noves habilitats?

I a més a més, el fet d’adquirir més habilitats i per tant ser més competent no només servirà per superar la por a ser acomiadat, sinó que a més també et facilitarà gaudir de:

• Més tranquil·litat i gaudir més del temps lliure
• Més estabilitat a casa
• Millors resultats
• Més motius per una millora de sou
• Més possibilitats de progressió professional

Així que endavant! Tu també pots estar tranquil a la feina!!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de capçalera: Beatriz Pérez Moya via Unsplash

 

 

Estàs en risc de tenir un fill “zombie”?

Desafortunadament, al llarg de la vida m’he trobat amb uns quants adolescents que personalment solc agrupar en una trista tipologia comportamental: els adolescents zombie.

I aquestes són les carcterístiques comunes que hi he trobat:

1. No tenen cap discapacitat intel·lectual
2. Es mostren constantment absents, com si no hi fossin (d’aquí el nom de zombies)
3. Parlen poc
4. Tenen una alta manca de confiança en ells mateixos
5. La seva xarxa d’amistats vertaderes és reduïda o fins i tot inexistent
6. Els costa o no saben fer activitats simples de la vida: per exemple fer-se un ou ferrat
7. La mare actua de manera sobreprotectora
8. El pare es mostra distant

Encara no he llegit mai enlloc d’aquestes característiques posades totes en comú per tal descriure una tipologia de comportament adolescent. Però ja n’he conegut uns quants.

Com pots veure parlo de comportament i no d’identit
at.  És a dir, NO són zombies de caràcter o per escència, simplement es s’estan relacionant ai
xí amb el món. Per això estic convençut que aquesta mena d’adolescentstenen un 100% de capacitats de sortir d’aquesta mena de desorientació constant.

Alguns dels canvis que recomanaria:

1. Canviar d’entorn o introduir entorns que els siguin més agradables o motivadors (els pares que descobreixin què els agrada realment)
2. Que practiquin alguna mena d’activitat física
3. Que la mare substitueixi la sobreprotecció per la confiança en les capacitats de l’infant
4. Que el pare es mostri proper i afectuós
5. Que se li otorguin responsabilitats (tal com sempre argumenten autors com Jesper Juul o Leja Mahnič)
6. Que se’l tracti com a un futur adult
7. Que tingui a prop un adult, model de referència

Tots aquests set punts, es poden fer tant quan l’adolescent ja es troba en una condició zombie. Òbviament, encara serà millor si es fa al llarg de la infantesa per evitar que un nen acabi com un adolescent que sembla un zombie.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

 

Si tothom sabés aquest truc el món seria millor.

Hi ha coses que seria genial si les aprenguéssim a l’escola. I tanmateix, sempre, sempre, sempre estem a temps d’aprendre el truc del qual parlo avui.

Dels anclatges en podria parlar des de moltes perspectives i donar-ne centenars d’exemples. Però potser l’exemple d’anclatge s’entén més ràpidament segueix sent l’exemple clàssic de Pàvlov i els seus gossos.

Perquè quan un coach amb PNL parla d’anclatges està parlant del fet que un estímul qualsevol generi en una persona una sensació i per tant emoció i conseqüentment fins i tot una reacció física.

En el cas de Pàvlov el simple so d’una campaneta era capaç de generar la sensació del plaer d’abans de menjar i fins i tot la reacció física de la salivació dels gossos.

Els humans experimentem els anclatges a la nostra vida diaria de manera constant. El cas, però, és que cadascú té els seus, ja que en general s’han ceat de manera natural o inconscient. Per exemple, hi ha a qui el despertador del matí només el desperta i hi ha a qui a més a més també li crea una sensació de malestar perquè l’associa amb una feina horrible.

Recordo que a mi a Eslovènia només de sentir la melodia d’un programa que feien els diumenges a l’hivern (allà les tardes d’hiverns són fosques, llarguess i nevades) , ja em produïa una sensació de melangia. La melodia d’aquell programa, doncs, encara ara és la meva ancla per la melangia.

Però quina és la gràcia dels anclatges?

Doncs la gràcia dels anclatges és que ens els podem crear. I això vol dir que un pot tenir a la seva disposició qualsevol sensació que vulgui en qualsevol moment. És a dir, si un vol poder disposar, per exemple, de la sensació de seguretat, pot crear-se un anclatge amb un estímul que ell triï per poder-se fer venir aquesta sensació sempre que ho desitgi.

La manera de fer-ho és relativament fàcil, només cal recordar vivament una experiència en què vas experimentar la sensació en concret i associar-li l’estímul que vulguem (per exemple el de tocar-se les puntes del dit gros i l’índex).

Sens dubte, l’idoni per fer-se un anclatge per primer cop és que t’ajudi a fer-ho algú que sap exactament com fer-ho, perquè et serà més fàcil i serà la manera que aprenguis a fer-ho bé tot sol. De fet, no cal dir que en principi qualsevol coach a Barcelona (o com a mínim qualsevol coach amb programació neurolingüística) hauria de saber-te crear l’anclatge que tu vulguis o necessitis.

I per a quines ocasions serveixen els anclatges?

Doncs per tota mena d’ocasions. Per exemple:

–    per sentir-te tranquil en una entrevista de feina o un examen,
–    per sentir-te segur en una presentació,
–    per poder-te relaxar en una situació d’estrés,
–    per sentir-te capaç davant d’un repte
–    per sentir-te feliç sempre que vulguis …

És per això, quan m’imagino un món en què tothom sabés portar-se la felicitat sempre que ho volgués, veig un món millor.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Què passa quan un nen plora i què els passa als nens que no poden

Sentir plorar un nadó o un nen petit sol ser difícil pels seus pares. I pot ser-ho especialment si el plor és molt freqüent, molt llarg, o en segons quines hores o circumstàncies.

I és que el plor d’un fill pot desvetllar tota mena de sensacions desagradables, com per exemple:

• Por
  
• Cansament
• Impotència
• Desesperació
• Irritació
• Desengany
• Rebuig
  

Com que en aquest article ja vaig explicar la funció bona de la por, a continuació només exposaré una estratègia de pensament per contrarestar l’aparició de sensacions desagradables provocades pel plor del teu fill.

“Pensa què té de bo que pugui plorar i què passaria si no pogués:

1. Com podria expressar allò que sent?
2. Com sabries quan li fa mal alguna cosa?
3. Com sabries quan té por?
4. Com sabries que et vol comunicar res?
5. Com sabries que t’està demanant que l’ajudis?
6. I com sabries res d’això, si el nen fos a l’habitació del costat?”

Perquè el plor d’un nen petit serveix justament per això: per comunicar-se i advertir els adults de situacions de diversa mena i importància. I obtenir aquesta informació és literalment vital.

És més, sabies que dissortadament hi ha casos de nens que no poden plorar?

Tal com s’explica en aquest article i com pots veure en el vídeo de sota, un d’entre cada milió de nens neix amb paràlisi de cordes vocals, impedint-li que plori i provocant-li d’altres problemes complexos i seriosos per a la seva salut (per exemple d’ofec).

Per això, si mai el plor del teu fill et porta a alguna sensació desagradable, recorda que encara que et pugui estar sent dur, sens dubte és bo que el teu fill pugui plorar. Pensa que fins i tot, en un moment donat, li podria salvar la vida.

I al cap i a la fi, recorda que amb el temps els nens van desenvolupant recursos de comunicació més sofisticats i no els cal recórrer al plor tan sovint. Així que aquesta etapa també passarà.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també “La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui.”

2 tècniques per vèncer aquelles mandres

De vegades he de fer coses que no em vénen gens de gust. Per exemple, no m’ha agradat mai fer aquelles petites reparacions que de tant en tant cal fer a les cases: canviar bombetes, canviar cargols, etc.

I per bé que en ocasions alguns d’aquests arranjaments són altament postposables (potser et sona allò de “Ja el penjaré demà aquest quadre”), n’hi ha d’altres que ho són menys (per exemple si et quedes sense llum al menjador).

Per això, quan em toca fer una activitat que ni m’agrada ni mai no em ve de gust, el que faig de ja fa temps per defugir el mal mal humor i dur a terme la tasca són aquests dos exercicis l’un darrera l’altre:

A. Les Conseqüències Positives

1. M’imagino que bé que em sentiré un cop ho hagi fet;
2. M’imagino quines bones conseqüències tindrà per mi i pels del meu entorn el fet que ho faci.

B. El Model a Seguir

1. Recordo algun amic o conegut que sigui bo fent aquesta activitat;
2. M’imagino amb tot detall una escena en què aquest amic realitza aquesta activitat; N’observo la gesticulació, la respiració, la posició corporal, la manera de parlar, com es relaciona amb l’entorn, com se sent, etc.;
3. Aturo la imaginació per uns instants i respiro fondo;
4. Tot seguit m’imagino l’escena en què adopto la capacitat del meu amic i em veig a mi mateix ocupant el seu lloc i fent l’activitat;
5. Aturo la imaginació i em prenc un got d’aigua;
6. I tot seguit, em poso a fer l’activitat tal i com la faria el meu amic.

Avui dia aquests exercicis els faig amb rapidesa, en menys d’un minut ja ho he sentit i visualitzat tot. I em funciona com a mètode per dur a terme, motivat i de bon rotllo, activitats o accions que em feien mandra o m’estaven de més.

La gràcia d’aquesta pràctica és que també és efectiva com a estratègia per dur a terme accions que ens puguin generar inseguretats en nosaltres mateixos, per exemple: fer una presentació, dur a terme negociacions, parlar amb aquella persona que…, anar a una entrevista de feina, etc.

Val a dir també que l’exercici del Model a Seguir també funciona igual de bé encara que es faci amb algun personatge de ficció o amb animals. Un amic meu es posa en la pell de víkings per tenir més èxit a la feina i un altre es posa en la d’un un ós.

En resum, Les Conseqüències Positives i El Model a Seguir són dos fàcils trucs mentals que combinats tenen força transformadora. Prova-ho, t’ho recomano!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també: “Deu trucs senzills per inventar-te el temps que no existia” i “Aquest hàbit no em convé…”

Imatge d’inici: Jove Decadent, Ramon Casas, 1899, París

Com reconèixer el teu pitjor enemic i transformar-lo en el teu millor aliat

De vegades en som conscients i de vegades no, però sempre, sempre, tots tenim un pitjor enemic. Tu també. Com jo. Com tothom.

I de vegades també passa que no acabem de saber ben bé qui és. Uns dies pensem en un, uns dies en un altre… dubtem, no ens ho acabem de creure… per això és recomanable descobrir qui és i llavors, un cop l’hagis descobert, podràs fer que enlloc de jugar en contra teu, ho faci a favor.

Però, com desemmascarar-lo? Què és allò que fa, el teu pitjor enemic? Doncs aquí en tens alguns exemples. A veure si quan els hagis llegit ja ets capaç de posar-li cara:

1. Et fa tenir por al futur dibuixant escenaris negres.
2. Busca els teus punts febles.
3. Et fa dubtar de les teves capacitats.
4. Et crea inseguretat quan surts amb algun projecte nou.
5. Et frena i et desanima.
6. Sempre està treballant a l’ombra, encara que no ho sembli, i actua quan menys et convé.
7. I quan creus que has fet bé les coses et qüestiona i et vol fer dubtar.

Ja has detectat de qui es tracta o encara no ho saps del cert? Perquè a més a més, el pitjor de tot és que, tot i que sempre el tens a tocar, generalment no el sabem veure, aquest enemic.

Però de fet, per veure’l només et caldria posar-te davant del mirall.

Sí, perquè el teu pitjor enemic només pots ser tu mateix. Segur que en infinitat de vegades t’has fet i et fas allò que dèiem dels set punts. M’equivoco? Clar, s’ho fa tothom.

De fet, això fins i tot passa entre els mànagers d’empresa. Tan és així que ja l’any 1978 la professora de psicologia de la Universitat Estatal de Georgia (EUA) Pauline Clance i la psicòloga Suzanne Imes, en un estudi sobre mànagers establien el terme “fenomen de l’impostor” per descriure la por a ser descobert com a farsant (independentment de les altes capacitats i tots els èxits assolits).

Així doncs, acceptant que en un moment o altre tots tenim punts febles i dubtes sobre les nostres capacitats, la qüestió és saber evitar que aquests dubtes et creïn escenaris negres que et puguin acabar fent patir o paralitzant.

Però la pregunta és: com fer-ho?

Doncs una bona manera es tracta d’entendre aquestes pors i dubtes com una oportunitat, com un missatge, com una font molt valuosa d’informació sobre tu mateix, perquè et diuen:

1. en quins àmbits pots millorar,
2. quins coneixements seria bo que adquirissis.
3. què és important per tu.

No sé en qui pensava Camilo José Cela quan va dedicar la seva famosa novel·la, La família de pascual Duarte, “a mis enemigos, que tanto me han ayudado en mi carrera profesional”, però de ben segur que d’ells en va treure profit en tots tres punts.

Per això, el proper cop que el teu enemic intern vulgui aparèixer, rep-lo com el teu millor amic o fins i tot un aliat! I és que en realitat, l’únic que està fent el teu subconscient és mostrar-te quin camí et resulta important i què pots fer per avançar-hi més i més.

I aleshores, sigues tu també (vull dir el tu conscient) el teu millor aliat i escolta’t la veu del teu subconscient: adquireix els coneixements i capacitats que t’està assenyalant!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també l’article: “Alerta roja: de la por a l’acció”

10 trucs per inventar-te el temps que no existia

“No tinc temps!”

Aquesta és la típica excusa a què tantíssima gent s’aferra per tal de no preparar-se aquell canvi de vida que sap que vol i que li cal. I ho solen dir en el sentit que no tenen temps de reflexionar, de formar-se o de fer-se un pla de vida millor que els permeti deixar enrera la insatisfacció de la vida actual.

“Doncs si no tens temps, te l’inventes!”

I aquesta és la meva resposta a aquesta excusa. Perquè tot aquell que, tot i estar insatisfet amb la seva vida actual, no es prepari per un canvi de futur és bo que es faci aquestes reflexions:

1. El canvi no es farà sol;
2. Per tant si tu no canvies res, hi ha una alta probabilitat que tot segueixi igual;
3. Si dius que ara no tens temps per fer el canvi, què et fa pensar que més endavant en tindràs?
4. Quant temps més estàs disposat a suportar aquesta vida d’insatisfacció fins que sàpigues trobar el temps que et cal?
5. T’imagines un mes més respirant la insatisfacció actual? Dos mesos més? Mig any? Un any? Deu anys?

Vist així, potser sí que val la pena trobar el temps per preparar-se una vida millor, oi?

Per això, si ets d’aquells que realment encara no ha sabut com fer-s’ho per trobar el temps per a preparar-se la vida que vol, aquí tens 10 idees perquè te l’inventis:

1. Mira menys la tele i llegeix sobre allò a què vols dedicar la teva vida;
2. Consumeix menys xarxes socials i busca vídeos a youtube i webinaris que et donin la formació necessària;
3. Si cal, dorm un quart d’hora menys al dia (només amb això al cap d’un mes hauràs guanyat 7,5 hores);
4. Comença per fer-te un horari detallat de totes les activitats diàries i arranca ni que sigui 5 minuts a cadascun dels teus dies per pensar com faràs realitat el teu futur desitjat.
5. Prioritza activitats, és a dir substitueix o redueix aquelles activitats que no contribueixen al teu futur desitjat per d’altres que sí que ho fan.
6. Envolta’t de gent que ja es dediqui a allò a què vols dedicar-te tu en a teva vida ideal i fes-hi la teva vida social;
7. Vés a la feina en transport públic i aprofita el viatge per idear el teu projecte;
8. Si fumes, deixa de fumar i inverteix cada temps d’un cigarro a idear i preparar el teu canvi de vida;
9. Si tens fills, agafa un/a cangur unes quantes hores a la setmana i empra-les per preparar el teu futur canvi de vida;
10. Busca’t un espònsor de temps, és a dir algú disposat a ajudar-te en el teu pla que faci activitats de la vida diària enlloc teu;

I si cap dels punts anteriors no et serveix o no et suggereix cap manera de trobar el temps que cal per dur a terme un canvi de vida, doncs vols dir que realment vols un futur diferent?

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també l’article relacionat: “Aquest hàbit no em convé…”