Ets una persona prou pacient?

En català i castellà diem que la paciència és la mare de la ciència. En eslovè, per exemple, diuen que qui comença l’espera, l’acaba. Però no és només la saviesa popular que ha atorgat a la capacitat d’espera de les persones un paper fonamental en l’avenç envers els seus objectius.

Tolstoi diu al tom 3 de Guerra i pau: “no hi ha guerrers més forts que la paciència i el temps” (нет сильнее тех двух воинов, терпение и время).

I és que sens dubte saber-te aliar amb el temps pot ser una de les decisions més intel·ligents que pots prendre per tal d’aconseguir els teus objectius. Perquè:

1. Pots evitar fer moviments que t’allunyin del que vols, i és que “la pressa és mala consellera”
2. De vegades, en el moment present no es donen les circumstàncies òptimes per gaudir de l’objectiu que tens
3. Mentre esperes pots anar obtenint més informació que et permeti perfilar millor allò que tens com a objectiu
4. Tens temps per predisposar positivament les persones del teu entorn cap aquest objectiu

Ara bé, saber esperar no vol dir restar inactiu.

Justament al contrari. Els objectius rarament s’assoleixen sense fer res. El temps de paciència és el temps de la sembra. Per això, fes-te un bon pla, és a dir:

1. Definit específicament (amb una frase curta i en present)
2. Que sigui realista (dins de les possibilitats factibles)
3. Amb la data final concretada
4. Amb miniobjectius que et duran a assolir l’objectiu final

[En un proper article parlaré amb més concreció de com fer-se’n un i de tècniques de PNL que t’omplen d’energia per fer-lo realitat].

Ves duent a terme cadascun d’aquests miniobjectius i adaptant el pla segons calgui en funció de nova informació i circumstàncies.

Hi ha diverses tècniques per aconseguir perseverar i evitar la impaciència o desistir, però el que et pot ajudar més de tot és justament anar assolint cadascun d’aquests passos. Perquè cada victòria assolida és benzina en el motor que et propulsa.

T’has plantejat tot el que pots arribar a aconseguir si fas del temps i la paciència el teu gran aliat? Deixa de somiar i comença a fer plans!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també: Si tothom sabés aquest truc el món seria millor.

 

8 activitats per ser més feliç el 2019

Les persones som polièdriques. Prova d’això ho és, per exemple, que tenim la capacitat d’adoptar identitats diverses en situacions diverses. El Jordi a la feina és diferent del Jordi a casa. I tot i ser polièdrics, tenim tendència a fer activitats poc diverses. D’això en són exemple les rutines. Els 8 punts de sota estan pensats com a eina que pot ser útil per tothom, especialment per aquells als qui les activitats habituals no els acaben d’omplir.

Hi ha 8 menes bàsiques d’activitats que conformen el cercle de les necessitats vitals. Fer regularment activitats de totes i cadascuna d’elles ajuda a assolir una vida més feliç. Comprovat, com a coach! Explicades breument:

1. Activitat física

Mantenir el cos tonificat, en un estat sa és fonamental. Com deien els romans “mens sana in corpore sano”.  En programació neurolingüística diem que la ment i el cos són un mateix sistema.

******************************

 

2. Activitat intel·lectual

No fer ús de les capacitats intel·lectuals seria dur una vida plana. Ja es tracti de fer comptes, de llegir els diaris o d’aprendre una llengua nova. Quantes hores d’activitat intel·lectual a la setmana tens?

******************************

 

3. Activitat creativa

Totes les persones som capaces de crear i exercir les nostres habilitats creatives. I fer-ho és d’allò més satisfactori. Tant si escrius, com si pintes, com si domines l’art de combinar peces de roba, crea!

******************************

 

4. Activitat sexual

He sentit a dir més d’un cop que el sexe no és important si en tens, però que si no en tens, és fonamental. Aquesta és una de les necessitats més primàries de les persones, satisfés-la i seràs més feliç.

******************************

 

5. Activitat lúdica

Distreure’s i posar el cervell en estat de joc és realment regenerador. Et distreus prou al cap d’una setmana?

******************************

 

6. Activitat social

“L’humà és un animal gregari” és una frase que he sentit molts cops des de petit. Relacionar-nos amb d’altres persones afins és bo i agradable.

******************************

 

7. Activitat espiritual

Potser la més oblidada en els nostres temps. No em refereixo exclusivament a la pràctica religiosa, sinó a activitats que ens apropin a l’emoció de transcendència, la vinculació amb el tot, els altres, amb alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Meditació? Contemplació de la natura? Banys de bosc?

******************************

 

8. Activitat experimental

Com a estratègia transversal, aplicable a totes les anteriors activitats hi ha l’experimentació, la recerca, el descobriment, el fet de travessar límits i fronteres. Si l’experimentació ens ha acompanyat tota la infantesa i ens ha fet créixer i ser on som, perquè hem decidit d’abandonar-la? Sigues curiós, recupera-la i observa què passa.

******************************

No cal dir que

1. hi ha activitats humanes que responen a dues o més d’aquestes 8 categories. Això és bo, perquè s’estan satisfent alhora diverses necessitats. Per exemple, jugar a futbol amb amics pot satisfer l’activitat social, física, lúdica i fins i tot creativa.
2. No tothom té les mateixes necessitats quantitativament de cadascuna d’aquestes categories. Algú pot ser que d’alguna no en senti necessitat (avui dia això és freqüent amb l’espiritual).
3. La força d’aquesta eina és: fer una reflexió sobre les menes d’activitats que fas i veure si afegint-ne més d’una o traient-ne més d’una altra et pot ajudar a ser més feliç. Sovint cercar l’equilibri és útil.

Com fer ús d’aquesta eina?

Enumera les activitats que fas durant una setmana o un mes. Classifica-les en funció d’aquestes categories. Adona’t de quines en fas més, de quines menys i de quines potser cap. Reflexiona si potser podries introduir alguna activitat d’alguna mena de la qual n’estiguis fent poca. Aleshores:

1. Tria quina activitat concretament vols afegir d’aquesta mena. Per exemple: Activitat física – Anar al gimnàs.
2. Decideix quina activitat substituiràs per aquesta. (Tingues en compte que sigui d’alguna mena que ja satisfàs amb abundància). Per exemple: la faré 2 hores per setmana en lloc de mirar la tele (lúdica).
3. Introdueix-la durant un període de 21 dies de prova.
4. Observa els resultats i autoregula’t en funció de com et sentis.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

5 fantàstics trucs per NO aconseguir els teus propòsits i quedar-te on ets

Si, com cada any, vols NO FER REALITAT els teus propòsits, segueix les següents pautes i segur que seguiràs igual com fins ara.

1. No tinguis un pla: Aquelles persones que es marquen un pla de partida per aconseguir un objectiu, tenen molts números per enlairar-se cap a l’èxit.

2. No defineixis el teu objectiu amb concreció: Verbalitzar el teu objectiu amb un màxim de 9 paraules i amb el verb en 1a persona i en present ajuda a assolir qualsevol propòsit.

3. No pensis a l’objectiu final: Pensar-hi dona sentit als propòsits i això motiva. Si penses en com et sentiràs després d’assolir l’objectiu final és fàcil que estiguis més motivat i facis realitat allò que voldries.

4. No et marquis miniobjectius: Les persones que es marquen petits objectius entremitjos que són fàcils d’assolir tenen altes possibilitats d’acabar aconseguint un objectiu final.

5. No concretis criteris d’avenç: Establir criteris mesurables que permeten saber com s’avança en el camí d’aconseguir un objectiu permet saber si cal redefinir el pla d’acció i això facilitat arribar a la meta desitjada.

Per exemple, si aquest any vols aconseguir un augment de sou a la feina:

1. No et facis el pla de com t’ho has de fer per aconseguir-lo.
2. No diguis ni escriguis: “Aquest any aconsegueixo un augment de sou”
3. No pensis en tot allò que podràs permetre’t tu i la teva família quan guanyis més (ni en la guitarra, ni en les vacances…)
4. No et defineixis quins projectes o tasques duràs a terme per tal d’apropar-te a l’augment de sou.
5. No estableixis dates de realització de projectes, números de vendes, ni cap altre criteri que et serveixi per saber que estàs aconseguint el teu propòsit.

En resum, segueix aquestes indicacions i segur que aquest any que comença seguiràs com fins ara (pitjor potser no, però millor, molt probablement tampoc.)

Ara bé, si mai arriba el moment en què volguessis dur a terme els teus propòsits i d’aquesta manera arribar als teus objectius:

1. Fes-te un pla
2. Defineix el teu objectiu amb concreció
3. Pensa en l’objectiu final
4. Marca’t miniobjectius
5. Concreta els teus propis criteris d’avenç

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials.

 

Tens por de perdre la feina?

Tots hem tingut, en un moment o altre, la por de perdre la feina. Hi ha molts factors que poden generar aquesta por. Però avui us parlaré concretament de la por de ser acomiadats pel fet de no estar assolint els resultats esperats.

En una ocasió l’Arnau, de 38 anys, explicava que a la feina l’havien advertit que havia de millorar resultats. Li donaven un termini de sis mesos per demostrar la seva vàlua i durant aquest període el tindrien “en observació”. El noi estava francament preocupat, perquè li feia por no ser prou bo pel lloc. Però, després d’una breu conversa amb un coach va fer canviar el xip: va prendre la decisió que en lloc de perdre energia preocupant-se, la invertiria a millorar les seves habilitats. Sis mesos més tard el noi havia millorat tant que, no només mantenir la feina, sinó que li van pagar els bonus que havien estat congelats.

Un dels problemes més comuns entre els professionals és que es pensen que no són prou bons. I això els passa tant a principiants com a directius.

El 1978 les psicòlogues Pauline R. Clance i Suzanne A. Imes van definir la Síndrome de l’impostor, que descriu la incapacitat d’algunes persones d’interioritzar el seu èxit. I com il·lustra Manfred F.R. Kets de Vries en aquest article aquesta síndrome la sol causar el perfeccionisme. Per això qui la pateix acaba convertint-se en un addicte a la feina, perquè “mai no ho fa prou bé”.

Ara bé, generalment allò que causa la “por de no ser prou bo” no és aquest profund perfeccionisme, sinó tot al contrari, la vertadera manca d’habilitats o coneixements.

En el breu vídeo de sota, Richard Bandler, un dels pares de la Programació Neurolíngüística anota dues de maneres de guanyar autoconfiança:

• Ser més competent en el que fas, bo i fent més allò que ja fas bé.
• Fent la cosa correcta per la raó correcta.

D’altra banda, potser el truc més senzill per fer com l’Arnau de la història inicial i passar del “Em faran fora. No soc prou bo” al “Puc estar tranquil. Soc bo.” és fer-se les següents preguntes:

1. Què podria aprendre per ser més competent?

Exemples de resposta: Puc adquirir nous coneixements i estratègies. Puc apuntar-me a un curs de contabilitat… a un seminari de… puc mirar tutorials 

2. Quines estratègies m’ajudarien a implementar les meves noves competències?

Aquí ajudarà, per exemple, tot allò relacionat amb mantenir el focus. Per exemple: arribar puntual, centrar-se en la feina, deixar distraccions per en acabat…

3. Quins comportaments m’ajudarien a fer visibles les meves noves competències?

Podràs mostrar-ho als altres, per exemple: participant més (en reunions, oferint-te com a voluntari); preguntant més; fent més allò que saps fer bé. 

I què més t’aportarà el fet d’adquirir noves habilitats?

I a més a més, el fet d’adquirir més habilitats i per tant ser més competent no només servirà per superar la por a ser acomiadat, sinó que a més també et facilitarà gaudir de:

• Més tranquil·litat i gaudir més del temps lliure
• Més estabilitat a casa
• Millors resultats
• Més motius per una millora de sou
• Més possibilitats de progressió professional

Així que endavant! Tu també pots estar tranquil a la feina!!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de capçalera: Beatriz Pérez Moya via Unsplash

 

 

Et reclamen alguna cosa a la feina? Compra’t temps!

9 pautes per saber què dir i evitar mals majors

T’has trobat mai en la situació en què un client et truqués tot enfadat perquè encara no havia rebut aquell paquet que li corria tanta pressa? O bé que un company de feina et retragués que encara no li havies passat la informació? O potser t’ha cridat l’atenció el teu cap perquè encara no li havies entregat un informe?

A la feina saber gestionar els temps dels esdeveniments és fonamental. En aquest article comentaré estratègies comunicatives per “comprar-se temps” davant d’una situació d’estrès.

El Lluís és comercial i aquest matí una clienta, la sra. Pou, li ha reclamat uns materials. El Lluís estava convençut que des de l’empresa els els havien enviat i que tot estava en ordre. La trucada no ha estat precisament agradable, perquè la sra. Pou estava força nerviosa, ja que depenia d’aquells paquets per poder prosseguir amb el seu negoci. Tant és així, que el seu grau de nervis li feia expressar-se en un to de queixa força molest. El Lluís s’ha posat força nerviós i ha començat a suar, però finalment ha pogut sortir de l’impàs més o menys bé. De fet, no sap ben bé ni com ho ha fet. Dissortadament, però, quan ha contactat amb el departament encarregat dels enviaments, aquests no responien el telèfon. Aleshores el Lluís s’ha anat posant nerviós. Passaven les hores i els d’enviaments, que finalment sí que s’han posat al telèfon, no li sabien donar cap explicació de què passava amb aquells paquets. De fet, li han dit que no trobaven la informació d’on era aquell paquet i que ja li dirien el què. Ara sí que el Lluís estava nerviosíssim: què li diria a la clienta si el tornava a trucar? Doncs a sobre casualment, ha sigut just acabar la trucada amb els d’enviaments, que l’ha tornat a trucar la sra. Pou. El Lluís hagués volgut no respondre-li, però hi havia el seu superior al costat hi hagués quedat estrany no fer-ho. La conversa ha anat més o menys així:

• Lluís (amb veu forçadament simpàtica): Bona tarda sra. Pou.
• Pou: Bona tarda.
• Lluís (mentint): Ara anava a trucar-li.
• Pou: Ah perfecte. Doncs, mira, comentar-te que ja m’ha arribat tot.

El Lluís s’ha quedat tant descol·locat com alleugit i així s’ha resolt el tema.

De fet, el que veiem en aquesta història és que “comprar-se temps” és un recurs útil que permet resoldre certa mena de circumstàncies. Sens dubte, el que tots volem és que les coses segueixin el seu curs i terminis previstos, que les expectatives a les quals ens hem compromès s’acompleixin. Ara bé, de vegades això no passa. I per bé, que el “comprar-se temps” no és un recurs del qual sigui recomanable abusar-ne, és un as a la màniga molt potent. Per què?

Doncs gràcies a això:

• El fet de ser conscient que saps resoldre un moment d’estrès et permet estar més tranquil i per tant resoldre’l amb més solvència.
• El fet que la part reclamant se senti compresa i atesa ajuda a rebaixar-li la tensió.
• Durant el temps “comprat” pot ser que canviïn les circumstàncies per si soles i al cap d’una estona el conflicte es resolgui sol (com a la història) o sigui més fàcil de resoldre.

En qualsevol cas, allò que és fonamental a l’hora de “comprar-se temps” és saber com comunicar prou eficientment. Aquestes pautes ordenades et poden ajudar a fer-ho.

	Pautes	Exemple de conversa
1.	Quan la persona expressa la seva queixa, escolta-la i deixa-la acabar. D’aquesta manera li deixes espai perquè tregui l’enuig. (Això sí, si veus que comença a repetir-se i es va exaltant més i més a mesura que parla, sí que serà convenient que la interrompis redirigint-la immediatament cap a la solució).	#Silenci#
2.	Mostra la teva sorpresa mentre vas escoltant la seva explicació.	Mhm.. De debò? … Què diu ara?…
3.	Comprova subtilment i amb to de possibilitats que l’error no estigui en una altra banda.	Pot ser que hagi arribat a l’adreça antiga? I podria ser el cas que l’hagués recollit algú altre?
4.	Mostra la teva sincera comprensió envers la situació en què es troba.	Comprenc… Ostres, quina circumstància… Lamento la situació …
5.	Compra’t temps, bo i mostrant que ja estàs pensant en la solució. Explicita on pot ser que hi hagi la solució i què pots tu fer per posar el fil a l’agulla.	Ara en aquest moment, no sé exactament què pot ser. Podria haver sigut una cosa del sistema informàtic, o bé del cantó de l’empresa repartidora. Necessitaré comprovar-ho…
6.	Torna a mostrar que comprens la seva posició.	… ràpidament perquè sé que és important per vostè.
7.	Mostra el teu compromís amb la persona i la resolució de la situació	Definitivament, ho vull resoldre això, perquè sé que li corria pressa.
8.	Tranquil·litza i agraeix.	Estigui tranquil·la que em poso a resoldre-ho ara mateix. Li agraeixo la comprensió, sra. Pou.
9.	Indica que el proper pas el fas tu.	Així que sàpiga el què, la contacto.

No cal dir que l’ordre d’aquests nou punts és aproximat perquè cada conversa és un món. A més, el motiu del retard, la responsabilitat pròpia en la situació i d’altres circumstàncies juguen un paper clau a l’hora d’aconseguir gestionar la conversa de manera que el resultat sigui òptim per a tots dos. Ara bé,

allò que és important mostrar és: la comprensió de la situació, el compromís amb la persona, la cerca de la solució i l’agraïment per la comprensió.

Hi ha moltes situacions en què es pot fer ús d’una estratègia comunicativa basada en aquests quatre aspectes bàsics que acabo d’esmentar, per exemple:

• Quan no hem pogut avisar a un client d’una situació no desitjada i és ell el que ens contacta.
• Quan el cap ens demana per què encara no té els informes a la taula.
• Quan un client ens reclama una factura que ens hem oblidat de passar-li.
• Quan un company ens recorda que està pendent d’un input nostre per poder continuar.
• Quan un superiror ens demana per què els membres del nostre equip encara no han fet aquella gestió.

A més, val a dir que, de fet, una situació de conflicte com aquesta, en realitat és una oportunitat per reforçar la confiança de l’altra persona. Per aconseguir-ho, són importants l’atenció que donem a l’altra persona i la rapidesa de la resolució final.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.