I si aquest breu article és el senyal que estaves esperant?

En una ocasió una amiga em deia:

“Hi ha hagut desembres que crec que en lloc de dir-me “Bon any nou” m’haguessin hagut de dir “Bon any semblant!”, perquè els dotze mesos que han seguit aquell desembre, de coses noves n’han tingut ben poques. He seguit fent rutines iguals, he seguit amb els mateixos interessos i desinteressos, m’he estat amb les mateixes persones. Tot com sempre.”

Potser et sorprendrà saber que això la meva amiga m’ho explicava amb veu alegre, i és que tot seguit em deia:

“En canvi aquest any que ara s’acaba sí que ha sigut nou.” I aleshores em feia tot un llistat de novetats (algunes de més grans i d’altres de més petites) que havia incorporat a la seva vida. I allò que la feia més feliç era que s’havia marcat propòsits personals i professionals que ara estava assolint.

I això encara et sorprendrà més, perquè, saps què em va dir que li havia fet canviar el xip? Doncs un grafitti en una paret que deia:

“Aquesta pintada és la senyal que estaves esperant.”  

Tu esperes un senyal? (Una confessió, el meu senyal per posar-me a fer realitat un somni ecològic d’aquest any va ser un enciam que va arrelar!!!) 

Arribada aquesta època de l’any som moltes les persones ens fem propòsits. D’això, se’n pot dir fixar-se objectius. I sens dubte, fixar-se objectius és un bon primer pas per apropar-nos-hi.

Tu ja te n’has fixat?  T’agradaria un augment de sou? T’agradaria un ascens? Voldries viatjar? Si poguessis, triaries fer realitat aquell somni?
Quin és el teu somni?

El vols fer realitat o tries seguir amb un “Bon any semblant”? Ara és bon moment per decidir-ho.

En qualsevol cas, com a coach per a l’alt rendiment sé que si ja tens objectius nous pensats, et serà útil començar a definir el teu pla per aconseguir-los (o bé orientar-te somrient amb un bon pla per NO aconseguir-los). També pots plantejar-te un any nou en el qual hi incloguis activitats importants que potser estaven una mica deixades. I si vols l’èxit assegurat, modificar limitacions internes que fins avui t’han estat frenant serà serà clau (i, creu-me, és factible fer-ho ràpid).

Sigui com sigui, ara comença un nou any i…
… i si aquest article és el senyal que estaves esperant? 

——————————–

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Foto de portada: Jamie Street on Unsplash

Què passa quan un nen plora i què els passa als nens que no poden

Què passa si els nens no poden plorarQuè passa si els nens no poden plorar

Sentir plorar un nadó o un nen petit sol ser difícil pels seus pares. I pot ser-ho especialment si el plor és molt freqüent, molt llarg, o en segons quines hores o circumstàncies.

I és que el plor d’un fill pot desvetllar tota mena de sensacions desagradables, com per exemple:

  • Por
  • Cansament
  • Impotència
  • Desesperació
  • Irritació
  • Desengany
  • Rebuig

Com que en aquest article ja vaig explicar la funció bona de la por, a continuació només exposaré una estratègia de pensament per contrarestar l’aparició de sensacions desagradables provocades pel plor del teu fill.

“Pensa què té de bo que pugui plorar i què passaria si no pogués:

  1. Com podria expressar allò que sent?
  2. Com sabries quan li fa mal alguna cosa?
  3. Com sabries quan té por?
  4. Com sabries que et vol comunicar res?
  5. Com sabries que t’està demanant que l’ajudis?
  6. I com sabries res d’això, si el nen fos a l’habitació del costat?”

Perquè el plor d’un nen petit serveix justament per això: per comunicar-se i advertir els adults de situacions de diversa mena i importància. I obtenir aquesta informació és literalment vital.

És més, sabies que dissortadament hi ha casos de nens que no poden plorar?

Tal com s’explica en aquest article i com pots veure en el vídeo de sota, un d’entre cada milió de nens neix amb paràlisi de cordes vocals, impedint-li que plori i provocant-li d’altres problemes complexos i seriosos per a la seva salut (per exemple d’ofec).

Nado amb paralisi de cordes vocals

Per això, si mai el plor del teu fill et porta a alguna sensació desagradable, recorda que encara que et pugui estar sent dur, sens dubte és bo que el teu fill pugui plorar. Pensa que fins i tot, en un moment donat, li podria salvar la vida.

I al cap i a la fi, recorda que amb el temps els nens van desenvolupant recursos de comunicació més sofisticats i no els cal recórrer al plor tan sovint. Així que aquesta etapa també passarà.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també “La plaga dels nens invisibles i com evitar que el teu fill ho sigui.”

2 tècniques per vèncer aquelles mandres

Dues Tècniques per Vèncer la Mandra i Tu

De vegades he de fer coses que no em vénen gens de gust. Per exemple, no m’ha agradat mai fer aquelles petites reparacions que de tant en tant cal fer a les cases: canviar bombetes, canviar cargols, etc.

I per bé que en ocasions alguns d’aquests arranjaments són altament postposables (potser et sona allò de Ja el penjaré demà aquest quadre), n’hi ha d’altres que ho són menys (per exemple si et quedes sense llum al menjador).

Per això, quan em toca fer una activitat que ni m’agrada ni mai no em ve de gust, el que faig de ja fa temps per defugir el mal mal humor i dur a terme la tasca són aquests dos exercicis l’un darrera l’altre:

A. Les Conseqüències Positives

  1. M’imagino que bé que em sentiré un cop ho hagi fet;
  2. M’imagino quines bones conseqüències tindrà per mi i pels del meu entorn el fet que ho faci.

B. El Model a Seguir

  1. Recordo algun amic o conegut que sigui bo fent aquesta activitat;
  2. M’imagino amb tot detall una escena en què aquest amic realitza aquesta activitat; N’observo la gesticulació, la respiració, la posició corporal, la manera de parlar, com es relaciona amb l’entorn, com se sent, etc.;
  3. Aturo la imaginació per uns instants i respiro fondo;
  4. Tot seguit m’imagino l’escena en què adopto la capacitat del meu amic i em veig a mi mateix ocupant el seu lloc i fent l’activitat;
  5. Aturo la imaginació i em prenc un got d’aigua;
  6. I tot seguit, em poso a fer l’activitat tal i com la faria el meu amic.

Avui dia aquests exercicis els faig amb rapidesa, en menys d’un minut ja ho he sentit i visualitzat tot. I em funciona com a mètode per dur a terme, motivat i de bon rotllo, activitats o accions que em feien mandra o m’estaven de més.

La gràcia d’aquesta pràctica és que també és efectiva com a estratègia per dur a terme accions que ens puguin generar inseguretats en nosaltres mateixos, per exemple: fer una presentació, dur a terme negociacions, parlar amb aquella persona que…, anar a una entrevista de feina, etc.

Val a dir també que l’exercici del Model a Seguir també funciona igual de bé encara que es faci amb algun personatge de ficció o amb animals. Un amic meu es posa en la pell de víkings per tenir més èxit a la feina i un altre es posa en la d’un un ós.

En resum, Les Conseqüències Positives i El Model a Seguir són dos fàcils trucs mentals que combinats tenen força transformadora. Prova-ho, t’ho recomano!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també: “Deu trucs senzills per inventar-te el temps que no existia” i “Aquest hàbit no em convé…”

Imatge d’inici: Jove Decadent, Ramon Casas, 1899, París

Com reconèixer el teu pitjor enemic i transformar-lo en el teu millor aliat

Qui és el teu pitjor enemic?

De vegades en som conscients i de vegades no, però sempre, sempre, tots tenim un pitjor enemic. Tu també. Com jo. Com tothom.

I de vegades també passa que no acabem de saber ben bé qui és. Uns dies pensem en un, uns dies en un altre… dubtem, no ens ho acabem de creure… per això és recomanable descobrir qui és i llavors, un cop l’hagis descobert, podràs fer que enlloc de jugar en contra teu, ho faci a favor.

Però, com desemmascarar-lo? Què és allò que fa, el teu pitjor enemic? Doncs aquí en tens alguns exemples. A veure si quan els hagis llegit ja ets capaç de posar-li cara:

  1. Et fa tenir por al futur dibuixant escenaris negres.
  2. Busca els teus punts febles.
  3. Et fa dubtar de les teves capacitats.
  4. Et crea inseguretat quan surts amb algun projecte nou.
  5. Et frena i et desanima.
  6. Sempre està treballant a l’ombra, encara que no ho sembli, i actua quan menys et convé.
  7. I quan creus que has fet bé les coses et qüestiona i et vol fer dubtar.

Ja has detectat de qui es tracta o encara no ho saps del cert? Perquè a més a més, el pitjor de tot és que, tot i que sempre el tens a tocar, generalment no el sabem veure, aquest enemic.

Però de fet, per veure’l només et caldria posar-te davant del mirall.

Sí, perquè el teu pitjor enemic només pots ser tu mateix. Segur que en infinitat de vegades t’has fet i et fas allò que dèiem dels set punts. M’equivoco? Clar, s’ho fa tothom.

De fet, això fins i tot passa entre els mànagers d’empresa. Tan és així que ja l’any 1978 la professora de psicologia de la Universitat Estatal de Georgia (EUA) Pauline Clance i la psicòloga Suzanne Imes, en un estudi sobre mànagers establien el terme “fenomen de l’impostor” per descriure la por a ser descobert com a farsant (independentment de les altes capacitats i tots els èxits assolits).

Així doncs, acceptant que en un moment o altre tots tenim punts febles i dubtes sobre les nostres capacitats, la qüestió és saber evitar que aquests dubtes et creïn escenaris negres que et puguin acabar fent patir o paralitzant.

Però la pregunta és: com fer-ho?

Doncs una bona manera es tracta d’entendre aquestes pors i dubtes com una oportunitat, com un missatge, com una font molt valuosa d’informació sobre tu mateix, perquè et diuen:

  1. en quins àmbits pots millorar,
  2. quins coneixements seria bo que adquirissis.
  3. què és important per tu.

No sé en qui pensava Camilo José Cela quan va dedicar la seva famosa novel·la, La família de pascual Duarte, “a mis enemigos, que tanto me han ayudado en mi carrera profesional”, però de ben segur que d’ells en va treure profit en tots tres punts.

Per això, el proper cop que el teu enemic intern vulgui aparèixer, rep-lo com el teu millor amic o fins i tot un aliat! I és que en realitat, l’únic que està fent el teu subconscient és mostrar-te quin camí et resulta important i què pots fer per avançar-hi més i més.

I aleshores, sigues tu també (vull dir el tu conscient) el teu millor aliat i escolta’t la veu del teu subconscient: adquireix els coneixements i capacitats que t’està assenyalant!

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Llegeix també l’article: “Alerta roja: de la por a l’acció”

Tu també has patit la “depre post-vacances”?

La depre post-vacanes

Et sona aquesta història?

“Cada any em passa igual. Arriba l’agost i súper bé. Però el setembre també arriba. I lo fotut és que arriba volant. Aleshores ja l’última setmana d’agost només de pensar en que he de tornar a la feina em comença a agafar aquella mena de “depre” de color enfosquit i d’olor de pluja que em fa venir ganes de deixar-ho tot. Després supero el setembre amb penes i treballs, però l’octubre no sembla portar-me l’alegria.”

Sí, aquesta és la història de tanta i tanta gent. D’aquestes sensacions que van del setembre a l’octubre jo en dic la “depre post-vacances”, que de fet és augment agut d’emocions causades perquè no t’agrada la vida que estàs portant.

Però la bona notícia és que això és superable. I de per vida. Aquesta és una de les maneres de fer-ho:

  1. Identifica què és exactament allò que no t’agrada de la vida que portes.

2. Identifica què seria el contrari d’això que no t’agrada i substitueix-ho per allò que t’agradaria (em refereixo a activitats que et permetrien viure les emocions i valors que desitgis, busca la teva passió). Com que sé que allò que t’apassiona no sempre és possible fer-ho immediatament per raons d’equilibri familiar o personal, llegeix els punts següents.

3. Un cop hagis identificat què no t’agrada i què t’agradaria, fes-te un pla real a mig termini per aconseguir allò que t’agradaria viure en el teu dia a dia. Aleshores comença a fer realitat aquest pla. Si et cal formar-te, forma’t; si et cal deixar algun hàbit, deixa’l; busca’t algun model que t’inspiri, etc…

4. Tan bon punt comencis a dur a terme aquest pla de canvi de vida la “depre” ja haurà perdut força.

5. Paral·lelament, pots fer-li perdre encara més força amb aquest útil truc mental: modifca detalls de la pel·lícula mental que et provoca la “depre”. Realment hi ha molts detalls per canviar que t’ajudaran a viure millor. Dos exemples: Tanca els ulls i mentalment imagina’t la peli de la depre, tot seguit passa-la a blanc i negre i posa-li una música graciosa (la del Benny Hill, per exemple). Veuràs com començar a canviar l’emoció i la teva situació et serà més digestible i lluminosa.

6. A més a més, hi ha una activitat que sempre ajuda a sentir-se millor: comença a fer esport o a fer passejades. Són el millor prozac!!!

7. Finalment, quan acabis el teu pla de canvi, comença a fer realitat allò que volies.

En resum, ho sàpigues o no, la depre post-vacances és la teva aliada perquè és la veu del teu subconscient, que t’està fent veure que vols un canvi. I el truc és fer-se i dur a terme un pla de canvi.

Així doncs, si aquest semtembre tu també has estat passant la depre post-vacances, comença a fer el teu canvi ara i a construir-te la vida que realment vulguis.

Com potser ja saps, sóc especialista en canvis, n’he fet molts a la meva vida (de fet, justament n’acabo de fer un de gros). Per això, com a coach puc i m’agradarà ajudar-te professionalment a fer realitat el teu canvi.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.

Alerta roja: de la por a l’acció!

T’ha passat mai que la por a una possible situació et paralitzés? Has tingut mai aquella sensació més o menys angoixant de “Déu meu, i si…?”? T’agradaria disposar d’una simple estratègia per vèncer-la?

Començaré dient, que la por la coneixem tots. I tot i que sovint no ho veiem així, la por és una cosa bona. De fet, és una estratègia de supervivència fantàstica i efectiva que ha desenvolupat la vida.

Així, gràcies a la por no saltem al buit, ni mengem res que sospitem que sigui tòxic, ni entrem en aquell típic carreró fosc i desolat.

Perquè la missió de la por és posar-nos en estat d’alerta alhora que ens desperta tots els sentits davant de situacions presents o imminents que el nostre instint considera perilloses o importants.

No obstant això, a les persones ens sol succeir una cosa curiosa. De vegades tenim por de coses que no estan succeint. De vegades tenim por de coses que no estan passant (i el més curiós és que potser no passaran). Això ens passa gràcies a la immensa capacitat d’imaginació i previsió de què disposem les persones. I de fet, que ens passi això és útil quan fem servir la por com a detonant que ens posa mans a l’obra amb diligència i empenta a fer el necessari per evitar que s’esdevingui allò que ens ha despertat la por en qüestió.

El repte ve quan ens paralitzem davant la llumeta d’alerta que és la por, és a dir quan en lloc de posar la nostra atenció i accions al servei de millorar i canviar la situació, el que fem és posar tota la nostra atenció i acció a la por.

Ho il·lustraré amb una escena a l’estil cinema. Imagina’t que estàs veient una pel·lícula i de sobte passa això:

(En un submarí científic a la costa del Carib).

– Mariner (en veu alta): Capità, dono l’alarma! El radar està donant el senyal d’un possible obstacle a 50 milles del nostre submarí. Si no fem res, possiblement hi toparem en aproximadament 5 minuts.

– Capità (en estat de pànic): Déu meu! Quina desgràcia! I si hi acabem topant? Ara què? Fem això: que tota la flota abandoni els seus llocs immediatament, fins i tot el timoner! I que es personin tots aquí. Mirarem el radar i discutirem sobre tots els perills que correm si topem contra l’obstacle. Debatrem també sobre totes les possibles coses que pot ser que sigui l’obstacle en qüestió i sobre totes les terribles conseqüències que poden donar-se en cas de col·lisió. Dedicarem aquests pròxims 5 minuts a patir imaginant-nos tots els detalls de totes les possibles morts que ens esperen en cas que no evitem l’obstacle. A veure si finalment tenim sort i ens salvem…

– Timoner: Capità, no seria millor que…?

– Capità (encara en estat de pànic): Timoner, no es confiï i vingui a observar el radar com la resta!

Però això a les pel·lícules no sol passar, oi? (Per bé que potser podria passar en alguna dels Germans Marx).

Perquè, tu quin creus que sigui el nus de la complicació en aquesta escena, el senyal que envia el radar o les accions que vol prendre el capità?

I és que la por no és més que el senyal que ens envia el nostre radar de navegació segura per la vida. Per això, cap capità del món mai no voldria navegar sense radar. I és que, tu ho voldries?

Per això, quan t’aparegui una por a alguna situació futura, abans de res agraeix-li al teu cos que t’estigui posant en estat d’alerta, que t’hagi despertat els cinc sentits, perquè així, amb tots ells en marxa, ja pots donar el millor de tu i començar a fer totes les accions oportunes per passar de llarg de l’obstacle en qüestió.

Així que, la primera estratègia davant de qualsevol por és simplement traspassar la teva atenció del radar cap a l’activitat: posa’t en acció i si una acció no funcionés i el radar sonés més fort, passa a una altra acció. D’aquesta manera, t’adonaràs que en NO estar posant la teva atenció a la por sinó a l’acció, és a dir a alguna cosa útil, el senyal del radar comença a perdre intensitat, gràcies al fet que ja t’estàs preparant i això generalment és el millor que pots fer.

Dit d’una altra manera, com que ets capità de la teva pròpia vida i director del teu propi cinema, fes que la teva pel·lícula davant la por sigui així:

– Capità (serenament amb diligència): Comprès, mariner. Crida a l’acció: tothom al seu lloc! Timoner, giri immediatament 15 graus a estribord i pujant a profunditat de 200 metres; canoners preparin-se per un possible llançament de torpedes trenca-obstacles; Tots en estat d’alerta nivell 1 i seguint protocols per cas d’una eventual col·lisió. Mantinguin la calma, tot està sota control, perquè ja ens estem allunyant de l’obstacle. En passarem de llarg amb l’elegància d’un dofí. Tripulació, gràcies pel seu treball.

En un proper article parlaré de què passa i què fer quan naveguem per la vida amb un radar de la por massa sensible, que s’activa massa sovint a causa de l’historial d’antics accidents o ensurts. Reprogramar-lo és fàcil.

De fet, si hi ha alguna por de la qual et vulguis alliberar, pots  comentar-m’ho al mail jordi.magrinya@gmail.com, perquè hi ha maneres d’ajudar-te. I sí, responc a tothom.

Per últim, si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comentis i el comparteixis a les tevés xarxes socials. I si “et fa por” 😉 perdre’t els articles nous, ara també et pots subscriure a aquest bloc més amunt a la dreta. Això també m’encantarà.

——————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.