Si tothom sabés aquest truc el món seria millor.

Hi ha coses que seria genial si les aprenguéssim a l’escola. I tanmateix, sempre, sempre, sempre estem a temps d’aprendre el truc del qual parlo avui.

Dels anclatges en podria parlar des de moltes perspectives i donar-ne centenars d’exemples. Però potser l’exemple d’anclatge s’entén més ràpidament segueix sent l’exemple clàssic de Pàvlov i els seus gossos.

Perquè quan un coach amb PNL parla d’anclatges està parlant del fet que un estímul qualsevol generi en una persona una sensació i per tant emoció i conseqüentment fins i tot una reacció física.

En el cas de Pàvlov el simple so d’una campaneta era capaç de generar la sensació del plaer d’abans de menjar i fins i tot la reacció física de la salivació dels gossos.

Els humans experimentem els anclatges a la nostra vida diaria de manera constant. El cas, però, és que cadascú té els seus, ja que en general s’han ceat de manera natural o inconscient. Per exemple, hi ha a qui el despertador del matí només el desperta i hi ha a qui a més a més també li crea una sensació de malestar perquè l’associa amb una feina horrible.

Recordo que a mi a Eslovènia només de sentir la melodia d’un programa que feien els diumenges a l’hivern (allà les tardes d’hiverns són fosques, llarguess i nevades) , ja em produïa una sensació de melangia. La melodia d’aquell programa, doncs, encara ara és la meva ancla per la melangia.

Però quina és la gràcia dels anclatges?

Doncs la gràcia dels anclatges és que ens els podem crear. I això vol dir que un pot tenir a la seva disposició qualsevol sensació que vulgui en qualsevol moment. És a dir, si un vol poder disposar, per exemple, de la sensació de seguretat, pot crear-se un anclatge amb un estímul que ell triï per poder-se fer venir aquesta sensació sempre que ho desitgi.

La manera de fer-ho és relativament fàcil, només cal recordar vivament una experiència en què vas experimentar la sensació en concret i associar-li l’estímul que vulguem (per exemple el de tocar-se les puntes del dit gros i l’índex).

Sens dubte, l’idoni per fer-se un anclatge per primer cop és que t’ajudi a fer-ho algú que sap exactament com fer-ho, perquè et serà més fàcil i serà la manera que aprenguis a fer-ho bé tot sol. De fet, no cal dir que en principi qualsevol coach a Barcelona (o com a mínim qualsevol coach amb programació neurolingüística) hauria de saber-te crear l’anclatge que tu vulguis o necessitis.

I per a quines ocasions serveixen els anclatges?

Doncs per tota mena d’ocasions. Per exemple:

–    per sentir-te tranquil en una entrevista de feina o un examen,
–    per sentir-te segur en una presentació,
–    per poder-te relaxar en una situació d’estrés,
–    per sentir-te capaç davant d’un repte
–    per sentir-te feliç sempre que vulguis …

És per això, quan m’imagino un món en què tothom sabés portar-se la felicitat sempre que ho volgués, veig un món millor.

————————————————————————————-

Si vols fer realitat el teu somni, contacta’m al: 617 350 603

Si t’ha agradat l’article, m’encantarà que el comparteixis a les xarxes socials i que em segueixis a Facebook i a Twitter.